L’educador social en els processos d’inserció sociolaboral. Llums i ombres derivades de la reflexió de la pràctica personal
Article Sidebar
Google Scholar citations
Main Article Content
Aquest article és un reflexió derivada de la pràctica professional desenvolupada en processos d’inserció sociolaboral de joves, pertanyents a centres residencials d’acció educativa.
Presentem la problemàtica inicial en què ens trobem quan s’ha de prendre una decisió d’aquest tipus amb un jove, la complexitat que concorre en l’esmentada resolució i la probabilitat de concloure el procés d’inserció sociolaboral amb una simple acció simbòlica que no tindrà transcendència de cara a la meta plantejada, i que suposarà un allunyament del jove respecte al fet de voler participar activament en la seva inserció sociolaboral i una falta d’interès de les institucions per acollir-lo.
Enfront d’això, plantegem una actuació de l’educador social que ha de tenir com a fonaments fugir de solucions fàcils que generen ombres en la intervenció; tenir com a centre d’actuació no solament el nostre usuari natural, que és el jove, sinó totes les institucions i agents participants en aquest procés d’inserció sociolaboral, i, finalment, establir la necessitat de complementar l’actuació tècnica, derivada de la formació acadèmica i professional formal, amb una altra que considerem a partir de la formulació del desenvolupament per part de l’educador social d’una sèrie de rols i competències marcadament vinculades amb l’actitud per afrontar òptimament aquest tipus de propostes.