Infància, discapacitat i educació social: a la recerca d’una geografia introbada

Parlar d’infància amb discapacitat i d’educació social presenta, d’entrada, algunes dificultats territorials que cal anar acotant. La primera és que el qui subscriu aquest treball és un adult, i aquí es tracta de fer referència no als adults sinó als infants. La segona és que parlem de la discapacitat i no ho fem des de la mateixa discapacitat sinó des del que alguns han construït com una suposada normalitat o capacitat. Aquest posicionar-se en un territori que no és el propi és una tasca que habitualment es porta a terme en els treballs que fan referència a la intervenció i que pot representar una mirada externa, esbiaixada i imprecisa. Acotat el territori, aquesta és la nostra visió de la infància amb discapacitat i l’educació social.