La circulación de la «Storia d’Italia» de Francesco Guicciardini (1483-1540) en el Mediterráneo (siglos XVI-XVII): la presencia en Barcelona
Article Sidebar
Main Article Content
I here present an expansionn of Montserrat Moragues - Coscolla’s, Ph. D. «La influencia de la historiografía renacentista italiana en las Monarquías occidentales. El caso de Francesco Guicciardini» (Universitat de Barcelona, 2016). I analyse the keys of the great fortuna enjoyed by the Storia d’Italia in Barcelona. Besides its intrinsic value and its subject matter, closely connected to Catalan expansion in the Mediterranean and to the Spanish Monarchy, I refer to the role played by, to use P. Gendlers’s terms, «popularizers», such as Francesco Sansovino and Remigio Nanni (Florentino). Furthermore, I rediscover the great interest aroused by works, derived from Guicciardini’s reflections, which contained precepts for government. Special attention is paid to the books written by Joaquim de Setantí at the beginning of seventeenth century, at a time inclined to tacitism.
Article Details
Copyright
Authors must agree with the following terms:
1. The author keeps authorship rights, ceding the journal the right to first publication.
2. Texts will be disseminated with a Creative Commons Attribution 4.0 International License. Which allows for the work to be shared with third parties, as long as they recognise the work’s authorship, the original publication in the journal and licensing conditions.
This requires acknowledging authorship appropriately, providing a link to the license, and indicating if any changes have been made. It can be indicated in any reasonable way, but not in a manner that suggests the licensor endorses or sponsors the use of the text.
If content is remixed, transformed, or new content is created from the journal's texts, it must be distributed under the same license as the original text
Most read articles by the same author(s)
- Fernando Sánchez Marcos, La Paz de Westfalia (1648), hito y lieu de mémoire europeo: Nuevas perspectivas , Pedralbes: revista d'història moderna: 1999: Núm.: 19
- Fernando Sánchez Marcos, Memòria i identitat a la Catalunya del segle XVII: la construcció social del passat , Pedralbes: revista d'història moderna: 2003: Núm.: 23 (2)
- Fernando Sánchez Marcos, Benítez i Riera, Josep M., Jesuïtes i Catalunya: fets i figures , Pedralbes: revista d'història moderna: 1997: Núm.: 17
- Fernando Sánchez Marcos, El autogobierno perdido en 1652: el control por Madrid de la vida política en Cataluña durante el Virreinato de Don Juan de Austria (1653-1656) , Pedralbes: revista d'història moderna: 1982: Núm.: 2
- Fernando Sánchez Marcos, Joan Josep d'Àustria (1629-1679) i el gran Condé (1621-1686): històries entrelligades , Pedralbes: revista d'història moderna: 1998: Núm.: 18 (2)
- Fernando Sánchez Marcos, Temps de guerra i temps de pau en l’escriptura històrica de F. Pons de Castellví. , Pedralbes: revista d'història moderna: 2008: Núm.: 28 (2) Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa" (15-19 de desembre de 2008)
- Fernando Sánchez Marcos, Historiografía e instituciones políticas en la Cataluña del siglo XVII. El caso de la "Cataluña Illustrada" de Esteve de Corbera , Pedralbes: revista d'història moderna: 1993: Núm.: 13 (2)
- Fernando Sánchez Marcos, Nota sobre la cultura histórica en el siglo XVIII: del compendio del P. Buffier, manual en el Colegio de Nobles de Cordellas , Pedralbes: revista d'història moderna: 1988: Núm.: 8 (2)
- Fernando Sánchez Marcos, Historiografía y dedicatorias en la Monarquía Hispánica del siglo XVII , Pedralbes: revista d'història moderna: 2007: Núm.: 27
- Fernando Sánchez Marcos, El apoyo de Cataluña a don Juan de Austria en 1668-69. ¿La hora de la periferia?- , Pedralbes: revista d'història moderna: 1981: Núm.: 1