Índex

La "frontera" intrarregnícola valenciana y su impacto en las instituciones reales. El ejemplo de las dos bailías generales

11-23

El crèdit a pagès als segles XIV-XVI. Sobre la lògica econòmica del mercat de rendes

55-64

L'evolució dels censals morts a l'alta edat moderna

65-70

Normativa municipal sobre el bestiar al país valencià modern. La formació d'un peculiar equilibri entre agricultura i ramaderia

71-82

La receptoría de la Bailía General de Cataluña durante el siglo XVI

25-33

"Capítols e ordinancions dels drets de la bolla de plom e segell de cera del General del Principat de Catalunya". Un comentario a la edición barcelonesa de 1579, conservada en la Biblioteca de la Universidad de Barcelona

35-43

Notes per a l'estudi del mestre racional de la Cort, al segle XV

45-54

La intervenció dels jurats i síndic del regne de Mallorca al sector industrial (ss. XVI-XVII)

83-91

El corsarisme com a institució marítima; Els judicis de preses a Mallorca (1654-1687)

93-101

Els memorials de redreç econòmic de Serafí de Masdovelles, majordom de la Pia Almoina de la seu de Barcelona (1533-1540)

103-109

Reformismo fiscal y resistencia institucional en torno a 1635

111-119

El obispo de Barcelona en el tránsito del siglo XV al XVI; Pere Garcia (1490-1505)

123-132

El sistema beneficial a la seu de Barcelona: fundadors, advocacions i finançament artístic durant el segle XV

139-147

Protocolo de entradas de arzobispos de la ciudad de Tarragona: el caso del arzobispo Joan de Montcada (1612-1613)

133-138

Aproximación a una élite institucional de la Catalunya moderna: los capitulares de la Seo de Barcelona en el siglo XVII

149-161

Les constitucions sinodals d'Àger i Meià

163-169

Reforma i obediència: actituds institucionals durant la visita del monestir de Montserrat (1583-1586)

171-180

La vida quotidiana de les institucions conventuals i monàstiques, a través dels llibres de comptabilitat (Segles XVI i XVII)

181-183

Un cas d'institucionalització del servei assistencial als empestats de la dissetena centúria, protagonitzat pels caputxins de Catalunya

185-190

La orden mercedaria: política, sociedad y reforma religiosa bajo Felipe II

191-201

La fundació del Col·legi de Betlem de la Companya de Jesús de Barcelona

203-211

Església i societat: un model de relació institucional a través de l'estudi d'un testament del segle XVI

213-219

Bandolerisme honorable i bandolerisme reprovable a la Catalunya dels segles XVI i XVII (els senyors "Nyerros" de Vic)

223-234

El motín ¿una institución de la política popular en la Barcelona del XVI y XVII?

235-241

Història del poder i estructures familiars de la classe dominant a la Catalunya moderna

243-248

La Receptoría General del antiguo patrimonio de María de Luna. La gestión de la deuda censal en unos estados feudales del XV valenciano

249-254

Aproximació a l'estudi d'una família catalana als segles XVI-XVII: els Meca

255-262

Nobleza y poder en la Cataluña de la época moderna: una aproximación biográfica al primer marqués de Castelldosrius (1651-1710)

263-272

La baronia de Vallmoll, la successió via la dona o els fills no matrimonials

273-278

El proceso de vinculación de las baronías de los Casalduch. (Castelló, siglos XVI-XVII)

279-287

L'administració de la justícia senyorial. Els llibres de cort

289-296

La resolució dels litigis de servitud a les valls d'Andorra (segles XVI-XVIII)

297-303

Institucions no institucionals? els fonaments de la identitat social a la Barcelona moderna

305-311

La situació del notariat català a la ciutat de Tarragona, a les darreries del segle XVI

313-317

Sociabilidad religiosa y círculos de poder. Las escuelas de Cristo, de Madrid y Barcelona, en la segunda mitad del siglo XVII

319-328

Darrera les estructures gremials: dones i institucions econòmiques a la Barcelona del XVII

329-333

Activitat laboral i espai familiar en els gremis barcelonins de l'època moderna

335-339

L'organització administrativa d'una confraria professional. L'exemple dels terrissers de Barcelona (1402-1531)

341-348

Institucions per maridar òrfenes i donzelles pobres a la València del segle XVII. L'administració fundada per Lluís Beltran

349-356

Tradició, civisme i moralitat pública a la Lleida del segle XVI. Les ordinacions municipals de 1559

357-365

De libris doctissimis: notas sobre la enseñanza de las humanidades en Cataluña de los siglos XV al XVII

369-375

La enseñanza universitaria en Barcelona en la primera mitad del siglo XVI

377-385

La política educativa del Consell de València antes de la Fundación de la Universidad

387-394

La institucionalització de l'activitat científica al regne de València (segles XVI-XVII)

395-405

"Geometria Faborum" procediments de representació tridimensional als tallers de pintura catalans dels segles XV i XVI

407-428

La Verge dels Consellers i el Retaule dels Blanquers. Art i política a Barcelona en la crisi del segle XV

429-433

1502: un dia en el record de "Lo pus solempne pintor de Spanya" (Paolo da San Leocadio)

435-440

Artista i societat a la Catalunya del segle XVII

441-447

El contracte dels quatre gravats dels novíssims, entre l'impressor i gravador Joan Jolis SantJaume i Magí Cases, doctor en teologia

449-462

Las fiestas reales en Valencia entre la Edad Media y la Edad Moderna (siglos XIV-XVII)

463-472

Solemne entrada a Barcelona y diversos acontecimientos festivos ante la jura de fueros del reino de Cataluña por Felipe IV, en 1626: el dietario, como testimonio, de Miquel Parets

473-480

Protocol de la ciutat de Tarragona, amb motiu de l'atorgament del ritual propi en la festivitat de Santa Tecla (any 1692)

481-486

Les institucions catalanes i Felip V durant la seva estada a Catalunya (1701-1702)

487-494

Cofradías y sociabilidad festiva en la Cataluña del siglo XVII

495-501

La cort reial com a centre de propaganda monàrquica: la participació morisca en l'exaltació messiànica dels Reis Catòlics

505-514

L'arxiu reial de Barcelona i la historiografia humanista: les cròniques d'Espanya de Pere Miquel Carbonell

515-524

Literatura catalana i patronatge reial al segle XV: episodis d'un distanciament

525-534

As histórias recentes na institucionalizaçao do saber histórico moderno: historia de los movimientos y separación de Cataluña, de Francisco Manuel de Melo

535-545

Historiografía e instituciones políticas en la Cataluña del siglo XVII. El caso de la "Cataluña Illustrada" de Esteve de Corbera

547-556

L'afer Grases i la problemàtica constitucional catalana abans de la Guerra de Successió

557-564

La Academia de los Desconfiados

565-572

Institucions i grups socials a la Catalunya dels Àustries

573-581

Memòria del III Congrés d'Història Moderna de Catalunya

583-584

Índex d'autors

585-588