El cadastre de Catalunya (1713-1845): de la imposició a la fossilització
Article Sidebar
Main Article Content
Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay
El artículo analiza el proceso de establecimiento e imposición del catastro de Cataluña, tras la victoria borbónica en la guerra de Sucesión (1702-1715), y su evolución hasta 1845. El nuevo impuesto se formuló sobre unas bases teóricas precisas: la soberanía absoluta del monarca, también en el ámbito fiscal, y la consideración de Cataluña como territorio vencido. Paradójicamente, una de sus referencias internacionales más próximas es el catastro de Milán, ejecutado bajo la dirección de exiliados austracistas, y su precedente histórico inmediato son los servicios aprobados en las cortes de Cataluña de 1653, 1701-1702 y 1705-1706, que gravaron a la nobleza por algunos conceptos, y en cuyo reparto se establecieron criterios de riqueza. El catastro, desde sus mismos orígenes, planteó una evidente contradicción entre su carácter de cupo (supuestamente equivalente a las imposiciones castellanas) y su voluntad de proporción y equidad; por otra parte, el nuevo impuesto no derogó las contribuciones anteriores, secuestradas por la monarquía, y vino a sumarse a los nuevos impuestos indirectos. Aunque algunas confusiones en la traslación monetaria entre Cataluña y la Corona de Castilla han planteado dudas al respecto, el estudio precisa que el nuevo impuesto se situó desde sus orígenes alrededor del millón de pesos anuales, lo que supuso multiplicar por 7,3 el valor de los servicios votados por las últimas cortes catalanas. El artículo describe las graves dificultades con que topó la instauración del catastro, en especial en el período 1718-1725; su consolidación, a partir de 1726; y su proceso de fosilización, bien patente ya durante la segunda mitad del siglo XVIII a causa de su misma condición de cupo.
Article Details
Com citar
Alcoberro i Pericay, Agustí , 1958-. «El cadastre de Catalunya (1713-1845): de la imposició a la fossilització». Pedralbes: revista d’història moderna, 2005, núm. 25, p. 231-57, https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/122918.
Drets
Drets d'autor
Els articles seran publicats amb llicència Reconoixement-No comercial-Compartir per igual de Creative Commons. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra. Un cop publicats, l’autor/a pot difondre una còpia dels seus articles al seu web i en repositoris institucionals i temàtics sempre que en citin la font original.Articles més llegits del mateix autor/a
- Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay, Cacera de bruixes, justícia local i Inquisició a Catalunya, 1487-1643: alguns criteris metodològics. , Pedralbes: revista d'història moderna: 2008: Núm.: 28 (2) Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa" (15-19 de desembre de 2008)
- Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay, Al servei de Carles VI d'Àustria: un document sobre els militars exiliats austriacistes morts a l'Imperi (1715-1747) , Pedralbes: revista d'història moderna: 1998: Núm.: 18 (2)
- Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay, "Monarquia moderada" i "llibertat de la pàtria". Notes sobre el pensament polític de l’austriacisme castellà a l’exili , Pedralbes: revista d'història moderna: 2007: Núm.: 27
- Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay, Pere Miquel Carbonell, historiador humanista, i la historiografia catalana del segle XV , Pedralbes: revista d'història moderna: 1994: Núm.: 14
- Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay, Memòria, història i pensament polític a l'exili austriacista. La crònica de la guerra de Successió de Josep Plantí , Pedralbes: revista d'història moderna: 2003: Núm.: 23 (2)
- Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay, Taula Rodona: "El tiempo del Quijote" de Pierre Vilar. L'altre Quixot de Pierre Vilar , Pedralbes: revista d'història moderna: 2005: Núm.: 25
- Agustí , 1958- Alcoberro i Pericay, L'arxiu reial de Barcelona i la historiografia humanista: les cròniques d'Espanya de Pere Miquel Carbonell , Pedralbes: revista d'història moderna: 1993: Núm.: 13 (2)