Les polítiques de millora de barris a debat una introducció

Article Sidebar

pdf

Main Article Content

Sergio Porcel
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
https://orcid.org/0000-0001-6307-9754
Fernando Antón-Alonso
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
https://orcid.org/0000-0001-9304-1458
Irene Muñoz
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

En el context europeu, la lluita contra la pobresa urba-na ha estat acompanyada del desplegament d’una gran varietat de polítiques urbanes i de programes d’intervenció específics en barris desafavorits. Després d’aquesta dilatada experiència, hi ha algunes certeses sobre aquestes mesures, però continua havent-hi també un enriquidor debat sobre la seva efectivitat, sobre els tipus d’intervenció més adients i, no menys important, sobre com millorar l’articulació institucional d’aquest tipus de polítiques públiques, tan necessàries com complexes. En aquest article introductori es presenta aquest nou monogràfic de Papers, dedicat precisament a aquesta qüestió: la vulnerabilitat urbana i les polítiques de millora de barris.

Paraules clau
pobresa urbana, vulnerabilitat urbana, segregació residencial, rehabilitació integral, polítiques de millora de barris

Article Details

Com citar
Porcel, Sergio et al. “Les polítiques de millora de barris a debat: una introducció”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, no. 63, pp. 10-19, https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/380930.
Referències

ALGUACIL, J., CAMACHO, J. I HERNÁNDEZ, A. (2014). “La vulnerabilidad urbana en España. Identificación y evo-lución de los barrios vulnerables”. EMPIRIA. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 27, 73-94.

ANDERSEN, H.S. (2002). “Excluded places: The interac-tion between segregation, urban decay and deprived neighbourhoods”. Housing, Theory and Society, 19(3-4), 153-169.

ANDERSSON, R. i BRÅMÅ, Å. (2004). “Selective migration in Swedish distressed neighbourhoods: can area-ba-sed urban policies counteract segregation proces-ses?”. Housing Studies,19(4), 517-539.

ANDERSSON, R. i MUSTERD, S. (2005): “Area-based policies: a critical appraisal”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, 96(4), 377-389.

ANDREU, M. (2016). Les ciutats invisibles: Viatge a la Catalunya metropolitana. Barcelona: L’Avenç.

ARIAS, F. (2000). “Las periferias sociales: los barrios desfavorecidos en las ciudades españolas”. Docu-mentación Social, 119, 275-294.

ARIAS, F. (2005). “El estudio de la desigualdad urba-na”. Urban Affairs Review, 8(11), 77-83.

ATKINSON, R. i KINTREA, K. (2001). “Disentangling Area Effects: Evidence from Deprived and Non-deprived Neighbourhoods”. Urban Studies, 38(12), 2.277-2.298.

BAENA-DÍEZ, J.M., BARROSO, M., CORDEIRO-COELHO, S.I., DÍAZ, J.L. i GRAU, M. (2020). “Impact of COVID-19 out-break by income: hitting hardest the most deprived”. Journal of Public Health, 395(5), 1-6.

BLANCO, I. i NEL·LO, O. (2018). “Conclusiones”, a: I. Blanco i O. Nel·lo (eds.), Barrios y crisis: Crisis econó-mica, segregación urbana e innovación social en Cata-luña (pàg. 195-208). València: Tirant Humanidades.

BOLT, G., VAN KEMPEN, R. iVAN WEESEP, J. (2009). “After Urban Restructuring: Relocations and Segregation in Dutch Cities”. Tijdschrift Voor Economische en Socia-le Geografie, 100(4), 502-518.

BRIGGS, X. DE S., POPKIN, S.J. i GOERING, J. (2010). Mo-ving to Opportunity: The Story of an American Experi-ment to Fight Ghetto Poverty. Nova York: Oxford Uni-versity Press.

BUCK, N. i GORDON, I. (2004). “Does spatial concentra-tion of disadvantage contribute to social exclusion?”, a: M. Boddy i M. Parkinson (eds.), Citty Matters: Com-petitiveness, cohesion and urban governance (pàg. 237-268). Bristol: The Policy Press.

CHASKIN, R.J. i JOSEPH, M.L. (2017). Integrating the In-ner City. The Promise and Perils of Mixed-Income Pu-blic Housing Transformation. Chicago: The University of Chicago Press.

CHESHIRE, P. (2009). “Policies for Mixed Communities: Faith-Based Displacement Activity?”. International Regional Science Review, 32(3), 343-375.

COMISSIÓ EUROPEA (2020). Cohesion policy at the centre of a green and digital recovery. Brussel·les: Comissió Europea.

CORDES, J. i CASTRO, M.C. (2020). “Spatial analysis of COVID-19 clusters and contextual factors in New York City”. Spatial and Spatio-Temporal Epidemiology, 34.

DE GREGORIO, S. (2010). “El desarrollo de las Iniciativas Comunitarias URBAN I y URBAN II en las periferias degradadas de las ciudades españolas. Una contribu-ción a la práctica de la regeneración urbana en Espa-ña”. Ciudades, 13, 39-59.

DE GREGORIO, S. (2013). “La Iniciativa Comunitaria URBAN como factor de transformación de la práctica de la regeneración urbana: aproximación al caso espa-ñol”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 46(180), 253-275.

DE GREGORIO, S. (2017). “25 years of urban regenera-tion in the UE”. Territorio della ricercar su insidiamenti e ambiente, 18, 15-20.

ENGELS, F. (1976). La situación de la clase obrera en Inglaterra. Madrid: Akal.

EPSTEIN, R. i KIRSZBAUM, T. (2019). “Ces quartiers dont on préfère ne plus parler: Les métamorphoses de la politique de la ville (1977-2018)”. Revue d’histoire po-litique3(30), 23-46.

GOETZ, E.G. (2000). “The politics of poverty deconce-tration and housing demolition”. Journal of Urban Affairs, 22, 157-173.

HALL, S. (2015). “Entre État et marché: une brève his-toire de la régéneration urbaine en Anglaterre”, a: T. Kirszbaum (dir.), En finir avec les banlieues? Le désenchantement de la politique de la ville (pàg. 117-129). París: Éditions de l’Aube.

HARVEY, D. (1977). Urbanismo y Desigualdad Social. Madrid: Siglo XXI.

HERNÁNDEZ-AJA, A., GARCÍA-MADRUGA, C., RODRÍGUEZ- SUÁREZ, I. i MATESANZ-PARELLADA, Á. (2014). “Políticas estatales en ARI, tipología urbana y vulnerabilidad social”. ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, 9(26), 127-146.

HERNÁNDEZ-AJA, A., MATESANZ-PARELLADA, Á., RODRÍGUEZ- SUÁREZ, I. i GARCÍA-MADRUGA, C. (2015). “Evolución de las políticas de rehabilitación en Áreas de Rehabilita-ción Integrada en España (1978-2012)”. Informes de la Construcción, 67.

KLEINHANS, R. (2004). “Social implications of housing diversification in urban renewal: A review of recent literature”. Journal of Housing and the Built Environ-ment, 19, 367-390.

LEFEBVRE, H. (2013). La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing.

LLOP, J.M., VALLS, X., ALBORS, J. i MONGIL, D. (2008). “Introducció. Ciutats en (re)construcció. Cap a una nova cultura urbanística?”, a: Ciutats en (re)construc-ció: necessitats socials, transformació i millora de ba-rris. Barcelona: Diputació de Barcelona.

NEL·LO, O. (dir.) (2009). La Llei de barris. Una aposta col·lectiva per la cohesió social. Barcelona: Generalitat de Catalunya.NEL·LO, O. (2011). “The five challenges of urban reha-bilitation. The Catalan experience”. Urban Research & Practice, 4(3), 308-325

NEL·LO, O. (2018): “Hacer la ciudad metropolitana: se-gregación residencial y políticas urbanas en el ámbito metropolitano de Barcelona”. Ciudad y territorio. Estu-dios territoriales, 50(198), 697-715.

OCDE (1998). Integrating Disastressed Urban Areas. París: OCDE Publications.

PORCEL, S. (2020). Desigualdad social y segregación residencial, una relación compleja. Madrid: Fundación FOESSA.

RENES, V. (2000). “Dimensión territorial de la pobreza e intervención social”. Documentación Social, 119, 259-273.

TAPADA-BERTELI, T. i ARBACI, S. (2011). “Proyectos de re-generación urbana en Barcelona contra la segregación socioespacial (1986-2009): ¿solución o mito?”. ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, 6(17), 187-222.

TOSICS, I. (2015). Integrated regeneration of deprived areas and the new cohesion policy approach: An urban contribution to the European Urban Agenda. Brussel·les: URBACT.

WILSON, W.J. (1987). The Truly Disavantaged: The In-ner City, The Underclass, and Public Policy. Chicago: The University Chicago Press.

Articles més llegits del mateix autor/a