La vulnerabilitat urbana a Barcelona persistència, concentració i complexitat

Article Sidebar

pdf

Main Article Content

Fernando Antón-Alonso
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
https://orcid.org/0000-0001-9304-1458
Sergio Porcel
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
https://orcid.org/0000-0001-6307-9754
Irene Cruz
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
https://orcid.org/0000-0003-0980-5078
Francesc Coll Pujol
Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

La vulnerabilitat urbana és una de les expressions de la desigualtat existent a les metròpolis. El present article ofereix una aproximació a l’estudi de la seva naturalesa i de les dinàmiques territorials que segueix a la metròpoli de Barcelona. L’anàlisi es fa a partir d’un conjunt d’innovacions metodològiques que van des de l’aplicació d’un mètode de construcció d’un índex de vulnerabilitat urbana comparable en diversos moments temporals a la incorporació d’indicadors de diversa procedència, fonamentalment d’origen administratiu, la qual cosa permet augmentar la periodicitat de les anàlisis. Els resultats obtinguts constaten tres característiques que defineixen el fenomen: la persistència en els espais urbans, la concentració territorial i la complexitat i diversitat de les formes en què es presenta. Les polítiques de millora de barris han de tenir en compte aquests tres elements en el marc d’un sistema que configura una estructura jeràrquica dels barris metropolitans segons el seu nivell de vulnerabilitat.

Paraules clau
vulnerabilitat urbana, estructura jeràrquica de barris, àrea metropolitana de Barcelona

Article Details

Com citar
Antón-Alonso, Fernando et al. «La vulnerabilitat urbana a Barcelona: persistència, concentració i complexitat». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 2020, núm. 63, p. 50-67, https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/380967.
Referències
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2019). El Pla de Barris de Barcelona 2016-2020: Memòria de seguiment Març 2019. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

ALGUACIL, J. (2006). “Barrios desfavorecidos: diagnóstico de la situación española”, a: F. Vidal Fernández (dir.). V Informe FUHEM de políticas sociales: La exclusión social y el estado del bienestar en España. Madrid: FUHEM.

ALGUACIL, J., CAMACHO, J., i HERNÁNDEZ-AJA, A. (2014). “La vulnerabilidad urbana en España. Identificación y evolución de los barrios vulnerables”. Empiria. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 27, 73-94.

ANDERSSON, R., i MUSTERD, S. (2005): “Area-based policies: a critical appraisal”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, 96(4), 377-389.

ANTÓN-ALONSO, F., i PORCEL, S. (2018). “La vulnerabilitat urbana a la Barcelona metropolitana: la dinàmica de la persistència”, a: Anuari Metropolità de Barcelona 2017. Bellaterra: Àrea Metropolitana de Barcelona i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

ANTÓN-ALONSO, F., CÓNSOLA, A., DONAT, C., i PORCEL, S. (2016). Elaboració del mapa de barris i àrees estadístiques de referencia. Bellaterra: AMB i IERMB.

ARIAS, F. (2000). La desigualdad urbana en España. Madrid: Ministerio de Fomento.

CASTEL, R. (1995). “De la exclusión como estado a la vulnerabilidad como proceso”. Archipiélago, 21, 2736.

CASTEL, R. (1997). Las metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Paidós.

COOMBES, M., i WONG, C. (1994). “Methodological steps in the development of multivariate indexes for urban and regional policy analysis”. Environment and Planning A, 26, 1297-1316.

CRUZ, I., PORCEL, S., i ANTÓN-ALONSO, F. (en impremta). “Per un seguiment de la pobresa urbana a la metròpoli de Barelona: un nou Índex de Vulnerabilitat Urbana”. IERMB, Working Paper in Sociology.

GALSTER, G. (2001). “On the Nature of Neighbourhood”. Urban Studies, 38(12), 2111-2124.

GALSTER, G. (2019). Making Our Neighborhoods, Making Our Selves. The University Chicago Press.

EGEA, C., NIETO, J.A., DOMÍNGUEZ, J., i GONZÁLEZ, R. (2008). Vulnerabilidad del tejido social de los barrios desfavorecidos de Andalucía. Sevilla: Centro de Estudios Andaluces. Consejería de la Presidencia.

EPSTEIN, R., i KIRSZBAUM, T. (2019). “Ces quartiers dont on préfère ne plus parler: Les métamorphoses de la Politique de la Ville (1977-2018)”. Parlement[s], Revue d’Histoire Politique, 3(30), 23-46.

GARCÍA-ALMIRALL, P., VILA, G., BOIX, M., FERRER, M.R., i VIMA, S. (dir.) (2017). Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d’àmbits de vulnerabilitat residencial, a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/114548, accés 8 d’octubre de 2020.

GOÑI, B. (2008). “Identificación, localización y caracterización de las secciones censales desfavorecidas de la región metropolitana de Barcelona”. Scripta Nova, Vol. XII (272).

HAASE, T., i PRATSCHKE, J. (2005). Deprivation and its Spatial Articulation in the Republic of Ireland. Dublín: Area Development Management.

HERNÁNDEZ-AJA, A. (dir.) (1997). “Análisis urbanístico de barrios desfavorecidos. Catálogo de áreas vulnerables españolas”. Cuadernos de Investigación Urbanística, 19.

HERNÁNDEZ-AJA, A. (dir.) (2007). “Áreas vulnerables en el centro de Madrid”. Cuadernos de Investigación Urbanística, 53.

HERNÁNDEZ-AJA, A. (dir.) (2015). Atlas de la Vulnerabilidad Urbana en España 2001 y 2011. Metodología, contenidos y créditos. Madrid: Ministerio de Fomento.

HERNÁNDEZ-AJA, A., RODRÍGUEZ, R., RODRÍGUEZ, I., GÓMEZ, J.M., GONZÁLEZ, I., CÓRDOBA, R., ALGUACIL, J., CAMACHO, J., CARMONA, F., i JARAMILLO, S. (2018). Barrios vulnerables de las grandes ciudades españolas. 1991 / 2001 / 2011. Madrid: Instituto Juan de Herrera.

HERNÁNDEZ-AJA, A., RODRÍGUEZ, I., CÓRDOBA, R., GÓMEZ, J.M., GONZÁLEZ, I., CARMONA, F., GAYOSO, M., i SÁNCHEZ, M.B. (2018b). Vulnerabilidad residencial y social en las grandes ciudades españolas. 2001 / 2011. Madrid: Instituto Juan de Herrera.

HESS, D.B., TAMMARU, T., i VAN HAM, M. (2018). “Lessons Learned from a Pan-European Study of Large Housing Estates: Origin, Trajectories of Change and Future Prospects”, a: D. Baldwin Hess, T. Tammaru i M. van Ham (eds.). Housing Estates in Europe. Poverty, Ethnic Segregation and Policy Challenges. Springer Open.

JARMAN, B. (1983). “Identification of underprivileged areas”. British Medical Journal, 286, 1705-1709.

MAANTAY, J.A., MAROKO, A.R., i HERRMANN, C. (2007). “Mapping Population Distribution in the Urban Environment: The Cadastral-based Expert Dasymetric System (CEDS)”. Cartography and Geographic Information Science, 34(2), 77-102

MILES, J.N, WEDEN, M.M., LAVERY, D., ESCARCE, J.J., CAGNEY, K.A., i SHIH, R. (2016). “Constructing a time-invariant measure of the socio-economic status of U.S. census tracts”. Journal of Urban Health, 93(1), 213-232.

MORA-GARCÍA, R.T., i MARTI-CIRIQUIAN, P. (2015). “Desagregación poblacional a partir de datos catastrales”, a: J. de la Riva; P. Ibarra; R. Montorio i M. Rodrigues (eds.), Análisis espacial y representación geográfica: innovación y aplicación. Saragossa: Universidad de Zaragoza - AGE.

NEL·LO, O. (2009). “La Llei de barris: quatre anys, deu lliçons”, a: O. Nel·lo (dir.). Llei de barris. Una aposta col·lectiva per a la cohesió social. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

NOBLE, M., WRIGHT, G., SMITH, G., i DIBBEN, C. (2006). “Measuring multiple deprivation at the small-area level”. Environment and Planning A, 38(1), 169-185.

MCLENNAN, D., NOBLE, S., NOBLE, M., PLUNKETT, E., WRIGHT, G., i GUTACKER, N. (2019). The English Indices of deprivation 2019. Technical Report. Londres: Ministry of Housing, Communities and Local Government.

OECD (1998). Integrating distressed urban areas. París: OECD Publishing.

PALOMARES, L.M., ESTEBAN, M., FERNÁNDEZ, E., i FERNÁNDEZ, P. (2018). Metodología para la elaboración del índice de vulnerabilidad territorial de barrios y distritos de Madrid y ranking de vulnerabilidad, a: https://www. madrid.es/UnidadesDescentralizadas/UDGParticipacionCiudadana/Fondo_Reequilibrio_Territorial/Metodologia_Vulnerabilidad/Metodologia_Vulnerabilidad_ Territorial.PDF, accés 8 d’octubre de 2020

PASALAMAR, C., i FUNES, A. (2020). “El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, una experiència de reivindicació, remodelació i acompanyament sociocomunitari”. Papers: Regió metropolitana de Barcelona, 63.

PORCEL, S. (2020). Desigualdad social y segregación residencial, una relación compleja. Madrid: Fundación Foessa.

PRATSCHKE, J., i HAASE, T. (2007). “Measurement of Social Disadvantage and its Spatial Articulation in the Republic of Ireland”. Regional Studies, 41(6), 719-734.

PRATSCHKE, J., i HAASE, T. (2015). “A longitudinal study of area-level deprivation in Ireland, 1991-2011”. Environment and Planning B: Planning and Design, 42(3), 384-398.

SANCHEZ, G. (2013). PLS Path Modeling with R. Berkeley: Trowchez Editions.

SERRANO, B., RUBIO, A., i TEMES, R. (dir.) (2020). Resumen: Visor de Espacios Urbanos Sensibles de la Comunitat Valenciana (VEUS) 2020. Generalitat Valenciana, Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Institut Cartogràfic Valencià, Institut Valencià de l’Edificació i Universitat Politècnica de València.

UCEDA, P. (2017). La ciudad desequilibrada. El Derecho a la Ciudad en los barrios vulnerables de Madrid (Tesi doctoral no publicada). Universidad Complutense de Madrid, Madrid.

Articles més llegits del mateix autor/a