Les memòries de la por i la por de les memòries. Aproximació a la Guerra Civil espanyola i les seves herències en comunitats rurals del sud d'Aragó

A partir d'una perspectiva etnometodològica, i fonamentalment a través de l'anàlisi del discurs d'informants, l'article proposa, d'una banda, una anàlisi de les principals dimensions temàtiques manifestes en les narratives que, des dels records individuals, configuren la memòria de la por que s'entreteixeix en comunitats rurals del sud d'Aragó, a propòsit de la vivència de la Guerra Civil espanyola. Alhora, analitza les principals expressions de la por d'aquesta memòria indagant en les seves interrelacions conflictives amb l'articulació d'un discurs històric, oficial i públic sobre aquest esdeveniment. La por de la mort, de la fam i de la destrucció, com també la fugida o l'ocultació, són els eixos principals d'uns relats sobre el risc associats al fet bèl·lic, mentre que la por de la memòria es presenta, alhora, com una estratègia de reconstrucció del que és comunitari en l'escenari de la postguerra, seqüela de la por inherent als successos viscuts i com a recurs per ocultar valoracions del present tenint en compte el passat. La por és, per tant, objecte i subjecte de la memòria associada a aquest fet històric, i aquesta dualitat es troba en una interrelació permanent, que perdura en el temps, amb totes les complexitats associades a aquesta circumstància, sintetitzada en la perdurabilitat, fins al present, de la memòria de la por (passat) i la por (del que és) instituït a la memòria (instituent).