L’estructura d’oportunitat política transnacional i el gir relacional en l’anàlisi de la participació política i l’associacionisme migrant

En els estudis sobre els determinants de la participació política dels migrants és freqüent trobar anàlisis basades en l’enfocament de l’estructura d’oportunitats polítiques (EOP). Aquest enfocament sorgeix a partir dels estudis sobre moviments socials i activisme cívic. Enfront dels abordatges que explicaven l’acció col·lectiva a partir de l’agregació natural d’interessos comuns, fruit dels processos d’interacció estratègica, de la mobilització de recursos o del nivell socioeconòmic dels actors, aquesta perspectiva entén que això té més a veure amb l’existència d’un context polític determinat que afavoreix el desenvolupament de certes accions i iniciatives civicopolítiques. L’enfocament de l’EOP és actualment un dels dominants en l’anàlisi de l’activisme migrant. L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre aquests debats centrant-nos en les principals limitacions de la perspectiva de l’EOP. Per fer-ho, ens basarem en l’anàlisi de l’associacionisme migrant a Espanya i en els vincles civicopolítics dels migrants amb els seus països d’origen. Aquest treball pretén oferir un acostament teoricoanalític a partir dels resultats de les recerques que en els darrers anys s’han desenvolupat a Espanya sobre aquesta temàtica. A partir d’aquesta discussió, l’article presenta una proposta analítica relacional i dinàmica de les principals dimensions que entenem que s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar l’associacionisme i la participació civicopolítica dels migrants.