Associacionisme immigrant a Galícia. Demandes des de la precarietat

L’arribada d’immigració estrangera a Galícia sense vincles amb l’emigració gallega i per causes econòmiques al començament del segle xxi va provocar l’assentament de comunitats migrants de forma estable. Un dels indicadors d’assentament de la immigració estrangera i d’integració en la societat d’acollida és la creació d’associacions ètniques. En la recerca en què es basa aquest article ens centrem en l’estudi de l’associacionisme dels immigrants estrangers no hispanoparlants a Galícia per analitzar les seves demandes i les seves estratègies en relació amb els seus processos d’integració. La realitat del teixit associatiu immigrant a Galícia està marcada per la situació de precarietat, la viscuda pels seus líders i associats arran de la crisi econòmica i la soferta com a entitats per les polítiques d’austeritat marcades per la retallada de la despesa social. En aquest article complementarem la classificació sobre el teixit associatiu ètnic de Schrover i Vermeulen (2005), la qual distingeix entre associacions defensives —les que responen a l’exclusió— i ofensives —les que recalquen les seves diferències pel que fa a la societat receptora—, amb un tercer tipus: les organitzacions amb demandes interculturals que busquen una major interacció i un major intercanvi amb la societat d’acollida.