Precarietat laboral i trajectòries flexibles a Mèxic. Un estudi comparatiu de tres ocupacions

En el context actual de globalització, reestructuració dels processos productius i flexibilització del treball, les recerques acadèmiques coincideixen a assenyalar que el treball contemporani es caracteritza per una condició de precarietat molt estesa. En aquest article es presenten les principals troballes d’un estudi sobre la precarietat a Mèxic que parteix de considerar l’heterogeneïtat del fenomen i la seva forta càrrega subjectiva. Per explicar aquesta diversitat i la seva evolució, es va comparar la situació laboral d’individus de tres ocupacions contrastants en diferents regions del país: treballadors de la indústria de la confecció, treballadors de centres d’atenció de trucades i músics professionals. La recerca empírica va ser sostinguda per una metodologia mixta que va permetre la reconstrucció dels itineraris laborals dels treballadors a partir de la informació obtinguda mitjançant entrevistes semiestructurades. Es conclou que la inestabilitat i la incertesa són predominants excepte en segments de treballadors de la indústria de la confecció col·locats a les grans multinacionals, en els treballadors que fan carrera als centres d’atenció de trucades i en els músics amb plaça en les orquestres més estables. En aquestes condicions, el significat del treball és múltiple i exigeix dels individus adaptacions permanents al llarg de la seva vida laboral.