La representació política de les persones d’origen immigrant a Espanya i Itàlia

En els últims vint anys, les societats d’Espanya i Itàlia han experimentat un canvi demogràfic molt notable a causa de fluxos migratoris d’alta intensitat. Des de principis de la dècada de 1990, la població estrangera es va multiplicar per cinc en tots dos països i el 2010 va assolir el 12 i el 6 per cent, respectivament, del conjunt poblacional (INE, 2015; ISTAT, 2015). En tots dos casos, aquest fenomen migratori planteja nous desafiaments de representació democràtica, atès que, en un període molt curt de temps, ha generat un gran cabal de nous residents amb expectatives legítimes de fer sentir la seva veu en el procés de presa de decisions. No obstant això, l’augment del nombre d’immigrants residents a Espanya i Itàlia també va coincidir amb un període en el qual l’opinió pública va començar a mostrar major preocupació per la immigració, la qual cosa va provocar actituds negatives cada vegada més visibles cap als col·lectius immigrants en ambdós països. Aquest article analitza en quina mesura la pressió migratòria i el canvi actitudinal cap als immigrants a Espanya i Itàlia poden ajudar-nos a comprendre millor les estratègies dels partits a l’hora de facilitar l’accés d’aquest col·lectiu a càrrecs electes als parlaments nacionals. Fent ús d’una base de dades única que inclou informació sobre el perfil sociodemogràfic i polític de tots els diputats i diputades en tots dos països des de 1990 fins a l’actualitat, el nostre estudi contribueix a avançar en el coneixement sobre les dinàmiques que afavoreixen i que dificulten la representació política dels immigrants en aquests dos països del sud d’Europa.