Mobilitat residencial regional, migracions i balanç territorial a la Comunitat de Madrid durant la crisi econòmica

En l’actualitat, el balanç regional intern de la Comunitat de Madrid depèn fonamentalment dels corrents de mobilitat. Aquest treball analitza la mobilitat residencial regional i les migracions en relació amb el seu efecte sobre els processos de concentració o desconcentració de la població. Per fer-ho, enfoquem la nostra atenció a l’evolució de la mobilitat al llarg de la crisi econòmica i a les diferències d’aquest fenomen entre natius i no natius. Utilitzem dades de diverses fonts (censos, Padró i Estadística de Variacions Residencials) per a tres àrees (capital, àrea metropolitana i perifèria) i definim quatre tipus de processos de desplaçament: centralització, metropolització, descentralització perifèrica i mobilitat interna. Els resultats assenyalen que, durant la crisi, la reducció del volum de mobilitat no ha suposat cap reversió dels processos iniciats a finals dels anys noranta. Tendeixen a reduir-se els efectes temporals de la immigració estrangera («falsa» centralització, distribució), mentre que la tendència a la desconcentració metropolitana entra en disputa amb un corrent creixent de centralització. La mobilitat regional i migratòria interna de la població no nativa assentada comença a convergir amb la dels natius.