Bioerosió en mol·luscs pleistocens de la plataforma marina catalana
Article Sidebar
Main Article Content
En aquest treball es revisa i actualitza el coneixement sobre les traces de macrobioerosió que apareixen en conquilles de mol·luscs del Würmià (Pleistocè superior) de la costa catalana. Les mostres procedeixen de tres grans àrees que s’anomenen Palamós, Blanes i delta de l’Ebre, i han estat obtingudes a profunditats entre 70 i 425 m sobre la plataforma marina mitjançant les xarxes d’arrossegament dels vaixells de pesca que hi feinegen. Les espècies més abundants són els bivalves Arctica islandica i Chlamys islandica i els gasteròpodes Buccinum undatum i Neptunea contraria. S’han identificat 22 icnotàxons corresponents a macrobioerosió, dels quals 17 no havien estat mai assenyalats en aquestes conquilles. Les traces més freqüents s’identifiquen com les icnoespècies Entobia ispp., Maeandropolydora sulcans, Umbichnus inopinatus, Camarichnus isp., Centrichnus concentricus i Oichnus ispp., que obeeixen a diferents comportaments ecològics. C. concentricus i C. eccentricus s’analitzen amb especial detall. La informació icnològica contribueix a millorar i expandir el coneixement sobre la biodiversitat bentònica durant el darrer període glacial de la Mediterrània i sobre les interaccions biològiques en el passat geològic.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Rafel Matamales-Andreu, Josep Juárez, Jordi Martinell, Estructures de macrobioerosió en Persististrombus latus (Gmelin, 1791) del Pleistocè superior de Mallorca (illes Balears, Mediterrània Occidental) , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 7 (2017)
- Enric Forner, Rosa Domènech, Jordi Martinell, Parasitisme en equinoïdeus de l’Albià (Cretaci Inferior) de la serralada Ibèrica , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 12 (2022)
- Jordi Martinell, Rosa Domènech, Revisitant Umbichnus inopinatus Martinell et al. 1999, una perforació enigmàtica a la xarnera de bivalves heteroconquis , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 13 (2023)