Dinàmica poblacional d’Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) de l’Aptià inferior de la subconca de Morella
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Dins del marc general de l’estudi de les poblacions d’equinoïdeus de la conca del Maestrat, es realitza unestudi biomètric de l’espècie Hemidiadema forcallensis Clément, 2015, del jaciment del mas de Morella laVella (Morella, els Ports; conca del Maestrat). S’analitza l’estructura d’edat de la població al morir, mitjançantla freqüència del diàmetre de la corona, com indicador aproximat de l’estadi de desenvolupamentatès el creixement al llarg de tota la vida dels Echinodermata. Es fa un estudi ontogènic de les variablesalçada i diàmetre de la corona, al llarg de vuit estadis de desenvolupament establerts. Els treballs actualsde la paleontologia estan molt enfocats a la sistemàtica i són relativament escassos els estudis que analitzencomunitats i/o poblacions. Aquestos estudis requereixen d’unes condicions tafonòmiques especialsdel jaciment investigat, com ara que la població no haja estat transportada, ni alterada, després de la mort.I també cal mostres grans. Per això són tan importants i escassos els estudis sobre dinàmica poblacional.L’estudi conclou que es tracta d’una població ben adaptada al seu hàbitat en condicions normals, que assoleixaltes densitats i té una estructura d’edat al morir semblant a les actuals. Té una distribució unimodal.Presenta un biaix tafonòmic: els exemplars més menuts tenen menys probabilitats de fossilitzar, per laqual cosa els estadis inicials de desenvolupament estan més subrepresentats que els de més edat. Per altrabanda s’ha constatat que hi ha una bona correlació entre l’alçada i el diàmetre de la corona, estable alllarg de tota la vida, al voltant del 50%. Per això es considera que es pot utilitzar com caràcter diagnòsticdavant l’espècie molt semblant H. batalleri Clément, 2015, present a la subconca del Perelló, amb una raódel 59%. La mostra de la localitat tipus del Forcall, utilitzada de contrast, ha permès subministrar topotipsa diferents museus, dins el projecte de catalogació, revisió i dotació de topotips de les espècies descritesa les comarques de Castelló.Aquest és el primer estudi de dinàmica poblacional que s’ha fet amb un equínid regular. S’ha esmenatla diagnosi d’H. forcallensis i proposat un altre caràcter diagnòstic: la raó entre l’alçada i el diàmetre de lacorona.
Mots clau: Diagrama de freqüències de grandària, estructura d’edat, dinàmica poblacional, Camarodonta, Hemidiadema,Aptià, formació Margues del Forcall, conca del Maestrat.
Population dynamics of Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) from the Aptian ofthe Morella sub-basin.
As part of the general investigation of the equinoïdeus populations in the Maestrat basin, we carried outa biometric study of the species Hemidiadema forcallensis Clement, 2015, found at the site of the Masde Morella la Vella (Morella, els Ports; Maestrat Basin). We analysed the age structure of the populationat death by the frequency of the variable diameter of the test, giving us a rough indicator of the stage ofgrowth development of Echinodermata. An ontogenic study of the height and diameter variables wascarried out, following the eight established stages of development. Much of the current work in paleontologyis focused on systematic aspects and there are relatively few studies that analyze communities and /or populations as a whole. Such studies require special taphanomic conditions at the investigated site, inwhich the population has not been transported or altered after death. They must also, and herein lies andadditional level of difficulty, have a statistically significant number of samples, chosen at random and all from the same site, from just a few centimetres of the selected strata and with a very significant amountof measurable units to achieve high enough levels of precision and confidence in the data. This is whystudies on population dynamics are both so important and also rare.The study concludes that this was a population well adapted to it’s habitat under normal conditions, whichreached high densities and had a similar age structure at death as is found in current populations. Statistically,it is unimodal. It shows, as a taphanomical bias, that the smallest examples within the sample are lesslikely to fossilize and, as a result, those in the initial stages of development are under-represented whencompared with those of greater age. On the other hand, it has been found that there is a good correlationbetween the height and diameter of the crown. This index (height / diameter) remains stable throughoutlife, around 50%, so it can be also considered as a diagnostic characteristic for the very similar species,H. batalleri Clement, 2015, found in the Perelló subbasin. A smaller, contrasting sample, taken from areaaround Forcall, has allowed us to supply topotypes to different museums in the cataloguing and reviewproject of topotype species described in the province of Castellón.This is the first study of population dynamics that has been carried out on a regular equínid. H. forcallensishas an amended diagnosis and another diagnostic characteristic is proposed: the ratio between the heightand diameter of the test.
Key words: Size-frequency distribution, age structure, Population dynamics, Camarodonta, Hemidiadema,Aptian, Forcall formation, Maestrat Basin.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Joan Castany i Àlvaro, Miguel Tirado Bernat, Miguel Tirado Bernat, Evolució de les aus nidificants a la ciutat de Castelló de la Plana (E de la península Ibèrica) durant el període 2006-2017 , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 9 (2019)
- Joan Castany i Àlvaro, Gregorio Pérez Trincado, Germán López Iborra, Tendència poblacional de la garsa (Pica pica) per al període 1994-2009 a la desembocadura del riu Millars (Castelló) , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 4 (2014)
- Joan Castany i Alvaro, Seguiment d’aus al Toll d’Ascla (Onda, Castelló) de 2007 a 2011 , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 2 (2012)
- Salvador Castany i Aguilella, Joan Castany i Àlvaro, Seguiment d’aus al terme municipal de Cinctorres (els Ports, Castelló) 2009-2010 , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 5 (2015)
- Joan Castany i Àlvaro, Seguiment d’aus urbanes a la ciutat de Castelló de la Plana de 2006 a 2012 , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 4 (2014)
- Enric Forner i Valls, Joan Castany i Alvaro, José Pablo Sansano Ten, Daniel Jurado Sánchez, Vicent Gual i Ortí, Dinàmica poblacional de dos equinoïdeus irregulars de l’Aptià de Cinctorres (conca del Maestrat) , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 2 (2012)
- Joan Castany i Àlvaro, Preferències d’hàbitat de les aus a l’espai protegit de la desembocadura del Millars (Vila-real, Almassora, Borriana). La comunitat hivernant i nidificant , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 4 (2014)
- Enric Forner i Valls, Jorge Adelantado, Joan Castany i Alvaro, Carme Castany i Alvaro, Estudi de la població d’un equinoïdeu irregular de l’Aptià de la subconca del Penyagolosa (serralada Ibèrica oriental) , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 2 (2012)
- Joan Castany i Alvaro, Miguel Tirado Bernat, Migración e invernada diferencial del mosquitero común (Phylloscopus collybita) en una zona húmeda del levante ibérico , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 3 (2013)
- Salvador Castany i Aguilella, Joan Castany i Alvaro, Presència i distribució de l’ornitofauna primaveral a la marjal de Xeresa (València) de 2014 a 2016 , Nemus. Revista de l'Ateneu de Natura: Núm. 6 (2016)