II. L'auge de les ciències naturals a Barcelona. El Museu Martorell seu de la Junta de Ciències Naturals. El Mapa Geològic de Catalunya a escala 1.100.000. 1907-1923

El període de 1907 a 1923 constitueix una època molt fructífera en el conreu de les ciències naturals a Barcelona i, per extensió, a Catalunya. Diverses circumstàncies i coincidències van fer que alguns naturalistes vinculats a la recentment creada Institució Catalana d’Història Natural (vegeu Annex II, col·laboració de Josep M. Camarasa) s’integressin, a través de la Junta de Ciències Naturals (junta mixta Ajuntament–Diputació), en el Museu Martorell i en el Museu de Catalunya (ubicat al "Castell dels Tres Dragons", edifici de l’Exposició Universal de 1888). [6, 56, 71, 91]
Els noms d’Aguilar–Amat, Sagarra, Maluquer, Faura, Font i Quer, Cadavall, entre d’altres, juntament amb els de naturalistes de l’època anterior (Almera, Bofill i Font i Sagué) estan relacionats elacionats directament amb les col·leccions de gea, flora i fauna del Museu de Ciències Naturals i van deixar com a llegat els seus treballs de recerca, pionera a Catalunya, i les seves
publicacions que tant de renom van donar a la Junta de Ciències Naturals de 1917. [153] En la mateixa època, els doctors Pardillo, San Miguel de la Cámara i Mar Marcet, professors de la Universitat de Barcelona, es van ocupar més concretament de les col·leccions geològiques (Mineralogia, Petrologia i Paleontologia [79, 83, 112, 118]).
La col·lecció de grans blocs, iniciada en l’etapa anterior anterior, va quedar exposada als jardins dins del parc de la Ciutadella, davant del Museu Martorell. I també el Mamut va trobar lloc al Parc, prop del llac, on encara avui ens observa majestuós. [85]
De 1918 a 1923, el Museu de Ciències Naturals va ser la seu del Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:100.000 , a càrrec del Dr. Marià Faura i Sans [21, 81], per decisió de la Mancomunitat de Catalunya. El Museu Martorell va ser, doncs, el dipositari oficial de les col·leccions del Mapa. [9, 20, 21]
El final del període està marcat pel llegat de la col·lecció Vidal, l’any 1922, donació feta a la Junta de Ciències Naturals per aquest enginyer de mines i gran geòleg català. L’exposició de la col·lecció Vidal, el 1924 [42], va iniciar l’època següent i va influir amb tota seguretat en el fet que el Museu Martorell ell fos dedicat a la geologia aquell mateix any.
Vegeu sobre aquest període les referències: [37, 38, 42, 79, 83, 85, 97, 99, 100, 101, 112, 153].