I. Origen, fundació i primeres col·leccions del Museu Martorell. 1878-1906

Francesc Martor Martorell i Peña (1822–1878) va fer testament davant el notari Jerónimo Cahué el 27 de novembre de 1876. Aquest testament incloïa les clàusules de donació a la ciutat de Barcelona de les seves col·leccions d’arqueologia, numismàtica i ciències naturals (especialment malacologia), a més de la seva biblioteca i d’una dotació econòmica per conservar les col·leccions i crear un premi quinquennal a la millor obra d’arqueologia espanyola. El llegat va ser acceptat pel Consistori i es va fer públic el 22 de novembre de 1878. Aquest fet va donar lloc a la fundació del primer museu públic de Barcelona, l’edifici del qual es va inaugurar al par de la Ciutadella el 25 de setembre de 1882 [48]. L’annex 1 (col·laboració de Julio Gómez–Alba) ens dóna una imatge detallada d’aquest esdeveniment.
El Museu va rebre el nom de Museo Martor Martorell d' Arqueología y Ciencias Naturales. El seu primer director va ser Manuel Martorell i Peña, germà del finat, que va morir el 1890; va ser substituït, poc després, per Artur Bofill i Poch. Amb Bofill, el Museu va esdevenir de ciències naturals, atès que l’any 1891 es van traslladar a altres edificis les col·leccions arqueològiques i el mateix any es va adquirir la col·lecció Baron de paleontologia, que constava de 12.000 exemplars de tot Europa.
Durant aquesta etapa i abans d’acabar el segle XIX van ingressaral Museu diverses col·leccions per donació. Destaquem les procedents de l’Exposició Universal de 1888, la de sals de Cardona i les col·leccions Antiga i Saura, entre d’altres. Al principi del segle XX s’inicia la col·lecció i exposició a l’aire lliure de grans blocs de roques al parc de la Ciutadella, coincidint amb la creació de la Junta de Ciències Naturals dependent de l’Ajuntament de Barcelona (any 1906). Aquesta Junta, de la qual el 2006 celebrem el centenari, substitueix la Junta de Ciències Naturals que l’any
1899 va publicar un informe sobre “…la organización y sucesivo desenvolvimiento de los Museos y Parque histórico–naturales de Barcelona [22]”. Tres insignes naturalistes que formaven part de la Junta, Almera, Bofill i Poch i Font i Sagué van tenir un paper important en les activitats relacionades directament i indirectament amb el Museu Martor Martorell. Vegeu les referències bibliogràfiques següents sobre la història del Museu, de l’edifici i del seu fundador: [6, 22, 24, 26, 27, 29, 45, 67, 75, 77, 79, 83, 109, 112, 163] 163].