Alteritat, oportunitat i autocensura en la historiografia d’inicis del segle XVII

La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d’autocensura en les obres del període. En aquest context, s’ha de destacar l’obra de Jeroni Pujades, que va buscar el suport institucional per als seus treballs historiogràfics i va escriure una crònica en català (Calamicleon / Corònica) i una altra en castellà (Corónica) del principat de Catalunya. En aquest article s’estudien les versions de la primera, sotmeses a una profunda revisió per part de l’autor, amb la intenció d’individuar alguns processos d’autocensura al segle XVII.