Maria Fortesa, una escriptora de paper. Entorn la protagonista de Cap al cel obert de Carme Riera
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Lluïsa Julià
Aquest article analitza la figura de Maria Fortesa / Maria de Fortalesa des d'una doble perspectiva. En primer terme, històrica. Maria és successora i representant dels xuetes mallorquins ajusticiats al segle xvii que, amb el canvi de continent i de posició social, mostra els contrastos entre les dues illes (Mallorca i Cuba) i el progrés del segle xix basat en l'assimilació del discurs colonial. En segon lloc, a través de Maria, Carme Riera descriu la figura de la "literata"; mostra les contradiccions i restriccions de la primera generació d'escriptores modernes de la qual se sent deutora. D'altra banda, tot i la distància autoral que proporcionen les tècniques narratives de la ironia, la paròdia i l'ús del pastitx, no s'amaga l'escriptura com una passió irrefrenable —a través de l'escriptura epistolar— tot i que es manté allunyada dels models literaris reconeguts a l'època.
Paraules clau
novel·la catalana, la figura de la "literata", escriptura i colonialisme
Article Details
Com citar
Julià, Lluïsa. “Maria Fortesa, una escriptora de paper. Entorn la protagonista de Cap al cel obert de Carme Riera”. Lectora: revista de dones i textualitat, no. 19, pp. 35-48, https://raco.cat/index.php/Lectora/article/view/273618.
Drets
Drets d'autor
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).Articles més llegits del mateix autor/a
- Lluïsa Julià, La mirada literaria de Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida , Lectora: revista de dones i textualitat: 2012: Núm.: 18
- Lluïsa Julià, Raó del cos. Maria-Mercè Marçal , Lectora: revista de dones i textualitat: 1999: Núm.: 5 - 6
- Lluïsa Julià, Cap a l'ordre simbòlic femení: La passió segons Renée Vivien , Lectora: revista de dones i textualitat: 2004: Núm.: 10
- Lluïsa Julià, Eulàlia Lledó, Joana Sabadell Nieto, Feminismes del segle XXI , Lectora: revista de dones i textualitat: 2006: Núm.: 12