La mirada literaria de Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida

L’article presenta la posició literària de Montserrat Roig a través de l’evolució de la seva obra: de la voluntat primera de recuperar la memòria històrica a la posició posterior en què Roig reflexiona sobre el seu univers personal, de dona i narradora, i analitza la societat cultural en què s’inscriu. A partir de l’assaig Digues que m’estimes encara que sigui mentida, es presenta l’imaginari literari que l’escriptora barcelonina elabora des dels records infantils fins a l’amplitud del món que vol construir. D’altra banda, també s’analitza la relació entre l’assaig, l’obra narrativa i la llengua literària, així com la relació personal i literària que Roig manté amb Mercè Rodoreda.