La diversidad de lenguas en España durante los últimos 25 años. Perspectivas desde territorio monolingüe

L'article de Barrera respon a la petició dels organitzadors de les Jornades objecte d'aquest número d'assumir la representació de l''Espanya monolingüe'. Per això, l'autor ha estructurat la seva aportació en tres parts: a la primera i la segona es glossen les idees de dos sociòlegs espanyols; a la tercera es presenten una sèrie de consideracions del propi autor a l'entorn del debat polític i ideològic que ha generat la diversitat lingüística espanyola en els últims vint-i-cinc anys.
El primer sociòleg les idees del qual apareixen exposades i comentades és Juan José Linz. Segons Barrera, les posicions de Linz semblen estar influïdes per un hispanocentrisme 'lliberal' molt arrelat, però receptiu als fets diferencials i al caràcter plural d'Espanya. En conjunt, Linz defensa un bilingüisme 'asimètric' que afavoreix la persistència de la posició dominant del castellà. El segon sociòleg glossat és Ninyoles, que parteix d'una perspectiva completament diferent a l'anterior, atès que la seva proposta se situa dins d'una òptica 'socialdemòcrata-perifèrica'. Defensa el plurilingüisme a Espanya a través de dues vies alternatives: l'unilingüisme oficial a cadascuna de les circumscripcions lingüístiques seguint el model general als països multilingües, i la consideració de la territorialitat dels drets lingüístics.
A l'última part de l'article, Barrera detalla l'evolució del debat sobre la diversitat de llengües des de 1974 fins a 2004 i centra la seva atenció en la qüestió lingüística de Catalunya. La seva aportació es tanca amb optimisme, ja que considera que des del març de 2004 hi ha una oportunitat per garantir una Espanya plural tolerant cap a la diversitat.