Descifrando emociones en ambientes virtuales: explorando la neuroeducación por medio de la herramienta Mood Meter
Article Sidebar
Main Article Content
La investigació es fonamenta en els principis de la neuroeducació que destaca la importància d’identificar les emocions per incentivar el procés d’ensenyament i aprenentatge tant en infants, joves com adults. El que s’exposa forma part d’una investigació que es realitza a Mèxic per obtenir el grau doctoral en educació multimodal per part de la Universitat Autònoma de Querétaro. Aquesta recerca té com a objectiu identificar i avaluar el component emocional d’estudiants universitaris en desenvolupar tècniques didàctiques de manera col·laborativa i remota mitjançant les TIC, buscant desenvolupar els dominis d’aprenentatge esperats d’acord amb el currículum d’una matèria virtual. Es considera un tipus de recerca quasi-experimental utilitzant l’eina Mood Meter o Mesurador Emocional, eina codissenyada per Marc Brackett i David Caruso al Centre d’Intel·ligència Emocional de la Universitat de Yale, amb la qual es va avaluar l’estat socioemocional de 20 estudiants de la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic que van cursar matèries virtuals de tipus teòric-pràctiques durant el període escolar de gener a desembre de 2024, els quals van participar voluntàriament en l’avaluació emocional percebuda en desenvolupar i concloure cadascuna de les vuit tècniques didàctiques seleccionades a la matèria amb un fonament teòric del model de Gagné-Briggs. Els resultats obtinguts tenen implicacions significatives per a la pràctica educativa virtual en matèries teòric-pràctiques, destacant la importància de la intel·ligència emocional en l’àmbit universitari. A les conclusions s’adverteix la importància d’adaptar les tècniques d’ensenyament per promoure un ambient virtual emocionalment saludable i propici per a l’aprenentatge.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Vanessa Eloísa Fox Peña, Fabiola García Martínez, José Jaime Paulín Larracoechea, 2025
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
(1) Hodges C, Moore S, Lockee B, Trust T, Bond, A. The Difference Between Emergency Remote Teaching and Online Learning. Educause Review; 2020. Disponible en: https://er.educause.edu/articles/2020/3/the-difference-between-emergency-remote-teaching-and-online-learning.
(2) UNESCO. Educación para los objetivos de desarrollo sostenible: objetivos de aprendizaje. Education 2030; 2017. Disponible en: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000247444
(3) Guillén JC. Neuroeducación en el aula. De la teoría a la práctica. Estados Unidos: Create Space. 2017.
(4) Immordino-Yang MH. Emotions, Learning, and the Brain: Exploring the Educational Implications of Affective Neuroscience. New York: W.W. Norton & Company; 2015
(5) Portellano JA. Neuroeducación y funciones ejecutivas. Madrid: Editorial CEPE. 2018.
(6) Jensen EP, McConchie L. Brain-Based Learning: Teaching the Way Students Really Learn. 3ª edición. Estados Unidos: Corwin Press; 2020.
(7) Mora F. Neuroeducación, sólo se puede aprender lo que se ama. Madrid: Alianza editorial; 2013.
(8) Poggioli L. Estrategias de aprendizaje: una perspectiva teórica. Serie enseñando a aprender. 4ª edición. Caracas: Fundación Empresas Polar; 2009.
(9) Gagné RM, Brigss LJ. La planificación de la enseñanza: sus principios. México: Trillas; 1976
(10) Centro de Inteligencia Emocional de Yale (YCEI). What is RULER? [Internet]. Estados Unidos: Yale University; 2024. Disponible en: https://rulerapproach.org/about/what-is-ruler/
(11) Brackett M, Stern R, Simmons D, Elbertson N. Implementing Social and Emotional Learning (SEL) in Classrooms and Schools. Estados Unidos: National Professional Resources; 2019. Disponible en: https://nprinc.com/implementing-social-and-emotional-learning-sel-in-classrooms-and-schools/
(12) Brackett M. Permiso para sentir. España: Diana; 2019.
(13) Anaya Viay A. La inteligencia emocional dentro del contenido de una materia curricular, caso aplicado en el programa Técnico Superior Universitario en Producción Gráfica de la Universidad Iberoamericana. RIEEB. 2023; 3: 61-83.
Disponible en: https://doi.org/10.48102/rieeb.2023.3.1.49
(14) Campayo R, Sánchez M. Inteligencia emocional en maestros de educación primaria: una propuesta práctica para su desarrollo. Edetania. 2020; 58: 55-78. Disponible en: https://doi.org/10.46583/edetania_2020.58.689
(15) Gálvez AY, Cobián SE. El modelo cognitivo BSCS 5E y una propuesta para el reconocimiento del componente emocional a través de la mirada de las neurociencias. En: Luna M, Ayala S, Rosas P, editores. El diseño instruccional, elemento clave para la innovación en el aprendizaje: modelos y enfoques. México: Astra ediciones; 2021. Disponible en: https://mta.udg.mx/sites/default/files/adjuntos/el_diseno_instruccional_interactivo.pdf
Articles més llegits del mateix autor/a
- Vanessa Eloísa Fox Peña, La importancia del reconocimiento emocional en el aprendizaje: Medidores Emocionales [art. versión Neuromads] , Journal of Neuroeducation: Vol. 6 Núm. 1 (2025): Journal of Neuroeducation - Volume VI, Issue 1, July 2025