Elogi de l’associacionisme

La realitat postpandèmica -precària i virtual- dibuixa un escenari on la vida comunitària i analògica pateix dificultats importants per desenvolupar-se com abans. Malgrat això, les entitats de tota mena tornen a ser peces imprescindibles per reconstruir la cohesió social. La necessitat humana de cooperar, compartir, lluitar, crear, gaudir i festejar, topa amb un sistema econòmic ben organitzat que treballa per desfer vincles socials per tal de crear un món de consumidors acrítics. La vida en comú, amb les associacions al centre, construirà de nou ponts i xarxes que faran front al tsunami desintegrador dels nous temps. Un nou impuls ens empeny a tornar a la plaça, a l’ateneu, a l’associació, al casal, al club esportiu, al centre cívic. Hem començat a prendre consciència que la suposada llibertat per consumir a tothora davant d’una pantalla no ens realitza com persones. Que som éssers socials..