La destinerrance-hypostase du fantastique dans les nouvelles Distances de Marcel Thiry et Le bordeï des Bohémiennes de Mircea Eliade

El punt de partida del nostre article és la percepció del fantàstic com a tensió hermenèutica, com a recerca del sentit perdut, transhumà, transliterari, arquetípic, mític de la realitat primordial dins la realitat profana que conserva encara les ruïnes dels mites mutilats per la necessitat de l'home modern d'explicar racionalment la realitat. El fantàstic es reconeix, d'una banda, dins la comunió de les significacions antagonistes i complementàries; a la vegada que retorna al sentit inicial, paradigmàtic, sagrat, significacions que es manifesten dins el símbol, i, d'altra banda, dins el sentit sagrat vers el qual convergeix l'escenari èpic. El nostre article se centra, per tant, en el dinamisme del fantàstic, en la seva força unificadora de les oposicions com a recurs d'ambigüitat i de tensió, evident en els dos contes de Mircea Eliade i de Marcel Thiry que hem analitzat des d'aquest punt de vista.

Mots clau: L'hermenèutica, el fantàstic, la destinerància, la poètica del doble.