Anàlisi del concepte de gravetat relatiu al delicte de danys informàtics

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Roberto Cruz Palmera
Universitat de Valladolid

El treball estudia un dels principals problemes relacionats amb el delicte de danys informàtics, l’absència d’un concepte de gravetat previst en la norma (art. 264 del Codi Penal). Per a construir una proposta interpretativa que aconsegueixi una solució al problema, es revisen els elements estructurals del tipus i s’estudia la Directiva (UE) 2013/40 del Parlament Europeu i del Consell per posteriorment emetre una reflexió sobre la importància del terme gravetat. Seguidament, s’exposa una crítica general del comportament delictiu, s’exposa la proposta de solució i, finalment, les conclusions.

Paraules clau
gravetat, dany, irrecuperabilitat

Article Details

Com citar
Cruz Palmera, Roberto. “Anàlisi del concepte de gravetat relatiu al delicte de danys informàtics”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 41, pp. 1-11, doi:10.7238/idp.v0i41.429600.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Roberto Cruz Palmera, 2024


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Roberto Cruz Palmera, Universitat de Valladolid

Professor ajudant doctor de Dret Penal en la Universitat de Valladolid. Les seves línies de recerca en els últims anys abasten temàtiques relatives a la Part General del Dret Penal (per cas, la preparació delictiva, la temptativa, els actes preparatoris) i a la Part Especial del Dret Penal (per cas, l’estudi del delicte de nomenament il·legal, el delicte del delicte de suborn, el delicte de grooming o ciberassetjament sexual a menors, entre altres). En l’actualitat, compta amb quatre monografies d’autoria única, més d’una vintena d’articles en revistes especialitzades i nombrosos capítols de llibre en obres col·lectives, tant a Espanya com a l’estranger.

Referències

BENÍTEZ ORTÚZAR, I. (2020). «Delitos contra el patrimonio y el orden socioeconómico». En: Morillas Cuevas, L. (dir.). Sistema de Derecho Pena. Parte especial, págs. 647-678. Madrid: Dykinson.

CORCOY BIDASOLO, M. (1990). «Protección penal del sabotaje informático. Especial consideración a los delitos de daños». Revista Jurídica La Ley, n.º 1, págs. 1000-1010.

DE URBANO CASTRILLO, E. (2011). «Los delitos informáticos tras la reforma del CP de 2010». Revista Aranzadi Doctrinal, n.º 9, págs. 163-176.

FARALDO CABANA, P. (2009). Las nuevas tecnologías en los delitos contra el patrimonio y el orden socioeconómico, págs. 133-136. Valencia: Tirant lo Blanch.

FIANDACA, G.; MUSCO, E. (2023). Diritto penale. Parte generale, 8.ª ed. Turín: Zanichelli Editore.

GRECO, L. (2017). «Dolo sin voluntad/Wilful misconduct without will». Nuevo Foro Penal, n.º 13, págs. 10-38. DOI: https://doi.org/10.17230/nfp.13.88.1

HARRO, O. (2004). Grundkurs Strafrecht -Allgemeine Strafrechtslehre, De Gruyter Lehrbuch, 7.ª ed. Berlín: De Gruyter.

HERINRICH, B. (2016). Strafrecht Allgemeiner Teil, 5.ª ed. Stuttgart: Kohlhammer W. DOI: https://doi.org/10.17433/978-3-17-031058-2

MANNA, A. (2017). Corso di Diritto Penale. Parte Generale, 4.ª ed. Milán: Wolters Kluwe Italia.

MARCHENA GÓMEZ, M. (2001). «El sabotaje informático entre los delitos de daños y desórdenes públicos». En: LÓPEZ ORTEGA, J.M. (dir.). Cuadernos de derecho judicial. Ejemplar dedicado a: Internet y derecho penal, n.º 10, págs. 353-366.

MARINUCCI, G.; Dolcini, E.; Gatta, G.L. (2023). Manuale di Diritto Penale. Parte Generale, 12.ª ed. Milán: Giuffrè.

MIR PUIG, S. (2015). Derecho Penal. Parte General, 10.ª ed. Barcelona: Reppertor.

MORALES GARCÍA, O. (2002). «Apuntes de política criminal en el contexto tecnológico. Una aproximación a la conveción del consejo de Europa sobre Cyber-Crime». Cuadernos de derecho judicial, n.º 9, págs. 11-20.

MUÑOZ CONDE, F. (2023). Derecho Penal. Parte especial, 25.ª ed. Valencia: Tirant Lo Blanch.

ORTS BERENGUER, E.; ROIG TORRES, M. (2001). Delitos informáticos y delitos comunes cometidos a través de la informática, passim. Valencia: Tirant lo Blanch.

QUERALT JIMÉNEZ, J. (2015). Derecho Penal español. Parte Especial, 7.ª ed. Valencia: Tirant Lo Blanch.

SALVARODI, I. (2011). «Los nuevos delitos informáticos introducidos en el Código Penal Español con la Ley Orgánica N. 5/2010». En: PÉREZ ÁLVAREZ, F. (ed.). Delito, pena, política criminal y tecnología de la información y la comunicación en las modernas ciencias penales, pág. 39. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

SEILER, S. (2022). Strafrecht Allgemeiner Teil II: Strafen und Maßnahmen, 10.ª ed. Viena: Verlag Österreich.

SERRANO TÁRRAGA, M.D. (2023). «Lección 15. Los delitos de daños». En: SERRANO TÁRRAGA, M.D. (coord.). Derecho Penal. Parte Especial, pág. 530. Valencia: Tirant Lo Blanch.

SOLARI MERLO, M.N. (2013). «El legislador penal ante la innovación tecnológica. Los daños informáticos en el dilema entre la reflexión filosófica y la práctica jurídico científica». En: PÉREZ ÁLVAREZ, F. (ed.). Delito, pena, política criminal y tecnología de la información y la comunicación en las modernas ciencias penales, págs. 2011-213. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

VELASCO NÚÑEZ, E. (2019). «Tipos delictivos (Parte Primera)». En: VELASCO NÚÑEZ, E.; SANCHIS CRESTO, C. Delincuencia informática. Tipos delictivos e investigación con jurisprudencia tras la reforma procesal y penal de 2015, págs. 51-52. Valencia: Tirant lo Blanch.

VELÁZQUEZ VELÁZQUEZ, F. (2020). Fundamentos de Derecho Penal. Parte General, 3.ª ed. Valencia: Tirant Lo Blanch. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv1k03p43.9