Matar el missatger? La responsabilitat de les xarxes socials i els usuaris per difamació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, dota de recursos jurídics a les persones perjudicades per, entre altres supòsits, difamacions tant en entorns analògics com en línia. Una de les qüestions principals que planteja l’ús d’internet en la protecció del dret a l’honor és la determinació dels subjectes responsables. En general, quan es comet una intromissió il·legítima en línia hi ha tres parts implicades: el perjudicat, l’autor i l’intermediari en línia, típicament plataformes de xarxes socials.
Cal tenir present que les plataformes en línia es poden beneficiar del règim d’exoneració condicionada de responsabilitat previst en l’article 6.1 del Reglament de Serveis Digitals. També són rellevants les accions d’altres usuaris que contribueixen a augmentar l’impacte de les intromissions mitjançant l’ús d’eines tècniques com la funció «m’agrada», «compartir» o «comentar».
Aquest treball té per objecte determinar en quins supòsits els operadors de plataformes de xarxes socials són responsables per allotjar continguts difamatoris i si els usuaris que hi interactuen poden, juntament amb l’autor, ser considerats civilment responsables.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Laura Herrerías Castro, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Laura Herrerías Castro, Universitat Pompeu Fabra
És investigadora predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i titular d’una beca FI des de 2021 amb una tesi sobre la protecció del dret a l’honor en línia i les implicacions de la intel·ligència artificial en la tutela. Ha estat investigadora visitant a l’European University Institute (Florència). També és docent de diverses assignatures en els graus de Dret, Economia, Administració i Direcció d’Empreses, i Relacions Laborals. Té un màster universitari en Advocacia (Barcelona School of Management) i està graduada en Dret (Universitat Pompeu Fabra) amb Premi Extraordinari de Fi de Grau. Actualment, és membre del Grup de Recerca Consolidat en Dret Patrimonial de la UPF (2021 SGR 00946); del projecte nacional Responsabilitat contractual i extracontractual de les plataformes en línia (PID2021‐126354OB-I00/MICIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER); i del projecte de la UE Justice, fonamental rights and Artificial Intelligence (101046631, JUST-2021-JTRA).
ÁLVAREZ MORENO, M. T. (2020). La contratación electrónica mediante plataformas en línea: modelo negocial (B2C), régimen jurídico y protección de los contratantes (proveedores y consumidores). Madrid: Editorial Reus.
ANGELOPOULOS, C. (2017). European Intermediary Liability in Copyright. A tort-based analysis. Alphen aan den Rijn: Wolkers Kluwer.
ARROYO AMAYUELAS, E. (2020). «La responsabilidad de los intermediarios en internet, ¿puertos seguros a prueba de futuro?». Cuadernos de Derecho Transnacional, vol. 12, n.º 1, págs. 808-837. DOI: https://doi.org/10.20318/cdt.2020.5225
CITRON, D. K. (2018). «Section 230’s Challenge to Civil Rights and Civil Liberties». Knight First Amendment Institute [en línea]. Disponible en: https://knightcolumbia.org/content/section-230s-challenge-civil-rights-and-civil-liberties
DE MIGUEL ASENSIO, P. A. (2022). Derecho privado de Internet. 6ª ed. Cizur Menor: Thomson Reuters-Civitas.
GÓMEZ LIGÜERRE, C. (2007). Solidaridad y derecho de daños. Los límites de la responsabilidad colectiva. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi.
HERRERA DE LAS HERAS, R. (2017). Responsabilidad civil por vulneración del derecho al honor en las redes sociales. Madrid: Editorial Reus.
HERRERÍAS CASTRO, L. (2023). «El conocimiento efectivo en la jurisprudencia del Tribunal Supremo: ¿Hacia una obligación general de supervisión?». En: HERNÁNDEZ SAINZ, E.; MATE SATUÉ, L.C.; ALONSO PÉREZ, M. T. (dirs.). La responsabilidad civil por servicios de intermediación prestados por plataformas digitales, págs. 235-261. A Coruña: Colex.
LÓPEZ RICHART, J. (2020). «Responsabilidad en redes sociales y otros prestadores de servicios de alojamiento por los contenidos generados por sus usuarios». En: HERRADOR GUARDIA, M. J. (dir.). Derecho de daños (cuestiones actuales), págs. 237-280. Madrid: Francis Lefebvre.
PANTALEÓN PRIETO, F. (1990). «Causalidad e imputación objetiva: criterios de imputación». ASOCIACIÓN DE PROFESORES DE DERECHO CIVIL. Centenario del Código Civil. Tomo II, págs. 1561-1591. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.
PEGUERA POCH, M. (2022). «The Platform Neutrality Conundrum and the Digital Services Act». International Review of Intellectual Property and Competition Law, vol. 53, págs. 631-684. DOI: https://doi.org/10.1007/s40319-022-01205-7
PEGUERA POCH, M. (2009). «The DMCA Safe Harbors and Their European Counterparts: A Comparative Analysis of Some Common Problems». Columbia Journal of Law & the Arts, vol. 32, núm. 4, págs. 481-512.
PRESNO LINERA, M. A. (2020). «La libertad de expresión en Internet y las redes sociales: análisis jurisprudencial». Revista Catalana de Dret Públic, n.º 61, págs. 65-82.
REGLERO CAMPOS, L.F.; MEDINA ALCOZ, L. (2014). «El nexo causal. La pérdida de oportunidad. Las causas de exoneración de responsabilidad: culpa de la víctima y fuerza mayor. En: REGLERO CAMPOS, L. F.; BUSTO LAGO, J. M. (coords.). Tratado de responsabilidad civil, Tomo I. 5ª ed., págs. 767-970. Cizur Menor: Thomson Reuters Aranzadi.
RIORDAN, J. (2016). The Liability of Internet Intermediaries. Oxford: Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780198719779.001.0001
RUDA GONZÁLEZ, A. (2019). «Tuitea, que algo queda. Responsabilidad extracontractual por “twibelo”». En: MARTÍNEZ VÁZQUEZ DE CASTRO, L. (dir.). Internet y los derechos de la personalidad, págs. 401-437. València: Tirant lo Blanch.
SALVADOR CODERCH, P.; FERNÁNDEZ CRENDE, A. (2006). «Causalidad y responsabilidad». InDret, vol. 1, págs. 1-25.
SALVADOR CODERCH, P. (1987). ¿Qué es difamar? Libelo contra la ley del libelo. Madrid: Civitas.
SARTOR, G.; LOREGGIA, A. (2020). The impact of algorithms for online content filtering or moderation. “Upload filters”. Policy Department for Citizens’ Rights and Constitutional Affairs/Directorate-General for Internal Policies, págs. 1-66.
YANGUAS GÓMEZ, R. (2012). Contratos de conexión a internet, “hosting” y búsqueda. Servicios de intermediación en red con consumidores. Madrid: Civitas.