Com garantir el benestar dels empleats en l’era digital? Discutint (noves) polítiques de jornada laboral com a mesures de salut i seguretat

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Anna Ginès i Fabrellas
Universitat Ramon Llull (Esade Law School)

La tecnologia i els acords de treball flexibles tenen efectes potencialment positius en el benestar dels empleats, en afavorir l’autonomia, l’equilibri entre la vida laboral i personal, la reducció dels conflictes de rols i l’estrès. No obstant això, també poden desencadenar nous riscos psicosocials derivats de la intensificació de la feina, la superposició entre feina i vida, la connectivitat constant i la disponibilitat permanent. En aquest context, el document duu a terme una anàlisi jurídica de les polítiques de jornada laboral recentment reconegudes a escala europea per determinar-ne l’oportunitat i el potencial per contribuir al benestar dels empleats en l’era digital. En aquest sentit, el document analitza les polítiques de jornada laboral recentment reconegudes pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea o pels estats membres i el seu impacte potencial en el benestar dels treballadors. L’objectiu del document és determinar si la regulació legal actual d’aquestes polítiques de jornada laboral pot contribuir potencialment al benestar dels empleats en limitar els efectes negatius de la tecnologia i la flexibilitat i, al mateix temps, permetre els positius. Les principals conclusions del document són que hi ha l’oportunitat i el potencial que les polítiques de jornada laboral contribueixin al benestar dels empleats en l’era digital, ja que actuen com a mesures de salut i seguretat en garantir el respecte del temps de treball màxim, els períodes mínims de descans i l’equilibri adequat entre vida laboral i personal. La pandèmia de la covid-19 ha desencadenat un enorme potencial per al treball flexible, i és probable que el teletreball es torni més comú després de la crisi, atesa l’experiència generalment positiva dels treballadors i ocupadors. En aquest context, les polítiques de jornada laboral tenen la capacitat i el potencial d’actuar com a mesures de salut i seguretat, i contribuir al benestar dels empleats.

Paraules clau
tecnologia, benestar, modalitats de treball flexibles, salut i seguretat, dret a desconnectar, registre de jornada laboral

Article Details

Com citar
Ginès i Fabrellas, Anna. “Com garantir el benestar dels empleats en l’era digital? Discutint (noves) polítiques de jornada laboral com a mesures de salut i seguretat”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 35, pp. 1-15, doi:10.7238/idp.v0i35.392944.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Anna Ginès i Fabrellas, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Anna Ginès i Fabrellas, Universitat Ramon Llull (Esade Law School)

Professora associada de Dret Laboral de la Universitat Ramon Llull, Esade i directora de l’Institut d’Estudis Laborals. És llicenciada en Dret (2006) i en Economia (2008), i doctora en Dret (2011) per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, la seva recerca se centra en el treball en plataformes i l’impacte de la tecnologia i els algorismes en la relació laboral. És la investigadora principal del projecte H2020 EQUAL4EUROPE i del projecte LABORAlgorithm finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Entre les seves publicacions més recents, destaca el llibre El trabajo en plataformas digitales. Nuevas formas de precariedad laboral, publicat en castellà per Thomson Reuters Aranzadi.

Referències

ALFARO DE PRADO SAGRERA, A. (2008, April). “Nuevas tecnologías y nuevos riesgos laborales: estrés y tecnoestrés” In: Revista digital de salud y seguridad en el trabajo, no.1, pp. 1-23.

ALMER, E; KAPLAN, S. (2002). “The effects of flexible work arrangements on stressors, burnout and behavioural job outcomes in public accounting”. In: Behavioural Research in Accounting, no. 14, pp. 1-34. DOI: https://doi.org/10.2308/bria.2002.14.1.1

ARRIETA IDIÁKEZ, F. J. (2021). “Consecuencias de la disponibilidad en el trabajo a distancia”. In: RODRÍGUEZ-PIÑERO ROYO, M. and TODOLÍ SIGNES, A. (Editors), Trabajo a distancia y teletrabajo: análisis del marco normative vigente, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor (Navarra), pp. 267-284.

ASHFORD, B. E.; KREINER, G. E.; FULGATE, M. (2000). “All in a day’s work: boundaries and micro role transitions”. In: Academy of Management Review, vol. 25, no. 3, pp. 472-491. DOI: https://doi.org/10.2307/259305

AUVERGNON, P. (2015). “Del teletrabajo gris al teletrabajo contractualizado. A propósito del lento avance del teletrabajo en Francia”. In: MELLA MÉNDEZ, L. (Editor), Teletrabajo a distancia y teletrabajo, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor (Navarra), pp. 265-285.

BAILEY, D.; KURLAND, N. (2002). “A review of telework research: findings, new directions, and lessons for the study of modern work”. In: Journal of Organizational Behaviours, no. 23, pp. 383-400. DOI: https://doi.org/10.1002/job.144

BELTRAN DE HEREDIA RUIZ, I. (2018). “Las guardias localizadas ‘pueden’ computar como ‘tiempo de trabajo’ (caso Matzak)”. In: Una mirada crítica a las relaciones laborales (author’s blog) [online]. Avalable at: https://ignasibeltran.com/2018/02/21/las-guardias-localizadas-pueden-computar-como-tiempo-de-trabajo-caso-matzak/.

CHESLEY, N. (2014). “Information and communication technology use, work intensification and employee strain and distress”. In: Work, employment and society, vol. 28, no. 4, pp. 589-610. DOI: https://doi.org/10.1177/0950017013500112

DAGNINO, E. (2020). “Working Anytime, Anywhere and Working Time Provisions. Insights from the Italian Regulation of Smart Working and the Right to Disconnect”. In: E-Journal of International and Comparative Labour Studies, vol. 9, no. 3, pp. 1-19.

DE STEFANO, V.; DURRI, I.; STYLOGIANNIS, C.; WOUTERS, M. (2020). “System needs update” Upgrading protection against cyberbullying and ICT-enabled violence and harassment in the world of work, Working Paper 1, International Labor Organization.

DELFINO, G.; VAN DER KOLT, B. (2021). “Remote working, management control changes and employee responses during the COVID-19 crisis”. In: Accounting, Auditing & Accountability Journal (forthcoming). DOI: https://doi.org/10.1108/AAAJ-06-2020-4657

DIAS POCHINHO, M.; COSTA GARCÍA, J. (2008). “Impacto psicosocial de la tecnología de la información y comunicación (TIC): tecnoestrés, daños físicos y satisfacción laboral”. In: Acta colombiana de psicología, vol. 11, no. 2, pp. 127-139.

Eurofound (2017). 6th European Working Conditions Survey - Overview report (2017 update). Luxembourg: Publications Office of the European Union, Luxembourg.

Eurofound (2020a). Living, working and COVID-19, COVID-19 series. Luxembourg: Publications Office of the European Union.

Eurofound (2020b). “COVID-19 unleashed the potential for telework – How are workers coping?” [online]. Blog.

Eurofound (2020c). Telework and ICT-based mobile work: Flexible working in the digital age. New forms of employment series. Luxembourg: Publications Office of the European Union.

Eurofound (2020d). Regulations to address work–life balance in digital flexible working arrangements. New forms of employment series. Luxembourg: Publications Office of the European Union.

Eurofound and International Labour Office (2017). Working anytime, anywhere: The effects on the world of work. Publications Office of the European Union. Luxembourg, and International Labour Office, Geneva.

Eurofound and International Labour Office (2019). Working conditions in a global perspective. Publications Office of the European Union. Luxembourg, and International Labour Organization, Geneva.

European Commission (2020). Teleworkability and the Covid-19 crisis: a new digital divide?. JRC Working Papers Series on Labour, Education and Technology 2020/05, European Commission.

Eurostat (2018, June). “Working from home in the EU”. In: Eurostat News, no. 20.

FONNER, K.; ROLOFF, M., (2012). “Testing the connectivity paradox: linking teleworkers’ communication media use to social presence, stress from interruptions, and organizational identification”. In: Communication Monographs, vol. 79, no. 2, pp. 205-231. DOI: https://doi.org/10.1080/03637751.2012.673000

GAJENDRAN, R.; HARRISON, D. (2007). “The good, the band, and the unknown about telecommuting: meta-analysis of psychological mediators and individual consequences”. In: Journal of Applied Psychology, no. 92, pp. 1524-1541. DOI: https://doi.org/10.1037/0021-9010.92.6.1524

GARCÍA QUIÑONES, J. C. (2015). “La organización del tiempo de trabajo y descanso y la conciliación en el teletrabajo”, in MELLA MÉNDEZ, L. (ed.), Trabajo a Distancia y Teletrabajo. Estudios sobre su régimen jurídico en el derecho español y comparado, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor (Navarra), pp. 129-170.

GINÈS I FABRELLAS, A.; PEÑA MONCHO, J. (2020). “El derecho a la desconexión: ¿’novedad digital’ o esnobismo del ‘viejo’ derecho al descanso? Viejas y nuevas obligaciones en materia de control del tiempo de trabajo”. In: Estudios Financieros: Revista de Trabajo y Seguridad Social, no. 451, 2020, pp. 73-89.

GINÈS I FABRELLAS, A. (ed.). LUQUE PARRA, M.; PEÑA MONCHO, J. (2021). In: Teletrabajo. Estudio jurídico desde la perspectiva de la seguridad y salud laboral, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor (Navarra).

GOERLICH PESET, J. M. (2021). “El trabajo a distancia en la negociación colectiva: primeras experiencias tras el RDL 28/2020”. In: El Foro de Labos (blog), [online]. Available at: https://www.elforodelabos.es/el-trabajo-a-distancia-en-la-negociacion-colectiva-primeras-experiencias-tras-el-rdl-28-2020/.

GOLDEN, L. (2001). “Flexible work schedules: what are we trading off to get them”. In: Monthly Labor Review, no. 124, pp. 50-67.

GSCHWIND, L.; VARGAS, O. (2019). “Telework and its effects in Europe”. In: Messenger, J. (ed.), Telework in the 21st century: An evolutionary perspective, Edward Elgar, 36-75. DOI: https://doi.org/10.4337/9781789903751.00007

GUTIÉRREZ COLOMINAS, D. (2020). “La desconexión digital de los trabajadores. Reflexiones a propósito de su calificación como derecho y su instrumentación”. In: IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, no. 31, pp. 1-13. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i31.3208

HAFERMALZ, E. (2020). “Out of the Panopticon and into Exile: Visibility and control in distributed new culture organizations”. In: Organization Studies, pp. 1-21. DOI: https://doi.org/10.1177/0170840620909962

HILL, E. J.; MILLER, B.; WEINER, S.; COLIHAN, J. (1998). “Influences of the virtual office on aspects of work and work/life balance”. In: Personnel Psychology, no. 51, pp. 667-683. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1744-6570.1998.tb00256.x

International Labour Organization (2009). “Workplace well-being” [online]. Aavailable at: https://www.ilo.org/global/topics/safety-and-health-at-work/areasofwork/workplace-health-promotion-and-well-being/WCMS_118396/lang--en/index.htm.

International Labour Organization (2019a). ILO Centenary Declaration for The Future of Work. 108 International Labour Conference, Geneva, 21 June 2019.

International Labour Organization (2019b). Guide to developing balanced working time arrangements. Geneva: International Labour Office.

International Labour Organization (2020). Managing work-related psychosocial risks during the COVID-19 pandemic. Geneva: International Labour Office.

JARVENPAA, S.; LANG, K. R. (2005). “Managing the paradoxes of mobile technology”. In: Information Systems Management, fall, pp. 7-23. DOI: https://doi.org/10.1201/1078.10580530/45520.22.4.20050901/90026.2

KELLIHER, C.; ANDERSON, D. (2008). “For better or for worse? An analysis of how flexible working practices influence employees’ perception of job quality”. In: The International Journal of Human Resources Management, vol. 29, no.3, pp. 419-431. DOI: https://doi.org/10.1080/09585190801895502

LEONARD, P.; TREEM, J.; JACKSON, M. (2010). “The connectivity paradox: using technology to both decrease and increase perceptions of distance in distributed work arrangements”. In: Journal of Applied Communication Research, vol. 38, no. 1, pp. 85-105. DOI: https://doi.org/10.1080/00909880903483599

LOÏC, L. (2016). “Le droit à la déconnexion ‘à la française’”. In: CIELO Laboral [online]. Available at: http://www.cielolaboral.com/fr/francais-le-droit-a-la-deconnexion-a-la-francaise/.

MELLA MÉNDEZ, L. (2021). “Valoración crítica del RD-ley 28/2020, en especial sobre la protección de la salud en el trabajo a distancia”. In: RODRÍGUEZ-PIÑERO ROYO, M.; TODOLÍ SIGNES, A. (eds.), Trabajo a distancia y teletrabajo: análisis del marco normativo vigente, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor (Navarra), pp. 173-201.

MESSENGER, J. (2019). “Introduction: Telework in the 21st century – an evolutionary perspective”. In: MESSENGER, J. (ed.), Telework in the 21st century: An evolutionary perspective, Edward Elgar, pp. 1-34. DOI: https://doi.org/10.4337/9781789903751.00005

MESSENGER, J. (2017). “Working anytime, anywhere: the evolution of Telework and its effects on the world of work”. In: IUSLabor, no. 3, pp. 301-312.

MESSENGER, J.; GSCHWIND, L. (2016). “Three generations of telework: New ICTs and the (r)evolution from home office to virtual office”. In: New Technology, Work and Employment, vol. 31, no. 3, pp. 195-208. DOI: https://doi.org/10.1111/ntwe.12073

MOLINA NAVARRETE, C. (2017). “Jornada laboral y tecnologías de la info-comunicación: ‘desconexión digital’, garantía del derecho al Descanso”. In: Revista Temas Laborales, no. 138, pp. 249-283.

NADEEM, S.; METCALF, H. (2007). Work-life policies in Great Britain: what works, where and how?. London: Department for Business, Enterprise and Regulatory Reform.

PEGA, F.; NÁFRÁDI, B.; MOMEN, N. C.; UJITA, Y.; STREICHER, K. N.; PRÜSS-ÜSTÜN, A. M.; DESCATHA, A.; DRISCOLL, T.; FISCHER, F. M.; GODDERIS, L.; KIIVER, H. M.; Li, J.; MAGNUSSON HANSON, L. L.; RUGULIES, R.; SØRENSEN, K.; WOODRUFF, T. J. (2021). “Global, regional, and national burdens of ischemic heart disease and stroke attributable to exposure to long working hours for 194 countries, 2000-2016: A systematic analysis from the WHO/ILO Joint Estimates of the Work-related Burden of Disease and Injury”. In: Environment international, no. 154, 106595, pp. 1-15. DOI: https://doi.org/10.1016/j.envint.2021.106595

SONG, Y.; GAO, J. (2020). “Does Telework Stress Employees Out? A Study on Working at Home and Subjective Well-Being for Wage/Salary Workers”. In: Journal of Happiness Studies, no. 21, pp. 2649-2668. DOI: https://doi.org/10.1007/s10902-019-00196-6

SPARKS, K.; FARAGHER, B.; COOPER, C. (2001). “Well-being and occupational health in the 21st century workplace”. In: Journal of Occupational and Organisational Psychology, no. 74, pp. 489-509. DOI: https://doi.org/10.1348/096317901167497

TER HOEVEN, C.; van ZOONEN, W. (2015). “Flexible work designs and employee well-being: examining the effects of resources and demands”. In: New Technology, Work and Employment, vol. 30, no. 3, pp. 237-255. DOI: https://doi.org/10.1111/ntwe.12052

THOMAS, C. F.; KING, c.; BARONI, B.; COOK, L.; KEITELMAN, M.; MILLER, S.; WARDLE, A. (2006). “Reconceptualizing e-mail overload”. In: Journal of Business and Technical Communication, vol. 20, no. 3, pp. 252-287. DOI: https://doi.org/10.1177/1050651906287253

TIETZE, S.; MUSSON, G. (2005). “Recasting the home-work relationship: a case of mutual adjustment”. In: Organizational Studies, vol. 26, no. 9, pp. 1331-1352. DOI: https://doi.org/10.1177/0170840605054619

TODOLÍ SIGNES, A. (2021). “Derecho a la intimidad y a la desconexión digital en el teletrabajo. In: RODRÍGUEZ-PIÑERO ROYO, M.; TODOLÍ SIGNES, A. (Directors), Trabajo a distancia y teletrabajo: análisis del marco normativo vigente, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor (Navarra), pp. 229-245.

TOWERS, I.; DUXBURY, L.; HIGGINS, C.; THOMAS, J. (2006). “Time thieves and space invaders: technology, work and the organization”. In: Journal of Organizational Change and Management, vol. 19, no. 5, pp. 593-618. DOI: https://doi.org/10.1108/09534810610686076

TRUJLLO PONS, F. (2021). “La “desconexión digital” a lomos de la seguridad y salud en el trabajo”. In: Lan harremanak: Revista de relaciones laborales, no. 45, pp. 257-275. DOI: https://doi.org/10.1387/lan-harremanak.21955

VALLECILLO GÁMEZ, M. R. (2017). “El derecho a la desconexión: ¿’novedad digital’ o esnobismo del ‘viejo’ derecho al descanso?”. In: CEF. Trabajo y Seguridad Social, no. 408, pp. 167-178.

WOOD, S.; de MENEZES, L. (2007). “Family-friendly, equal opportunity and high-involvement management in Britain”. In: BOXALL, P., PURCELL, J.; WRIGHT, P. (eds.), Oxford Handbook of Human Resource Management, Oxford University Press, Oxford, pp. 581-598.