Disputes veïnals i mètodes alternatius de resolució de conflictes durant el primer estat d’alarma per COVID-19 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article situa el focus d’interès en els conflictes veïnals durant la crisi de la COVID-19, especialment durant el període de confinament total que va tenir lloc entre els mesos de març i abril del 2020, i se centra en els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els objectius de la recerca tenen dos grans pilars: d’una banda, conèixer l’estat de les relacions veïnals i el coneixement de la ciutadania dels serveis de mediació i els especialitzats en comunitats de veïns i, de l’altra, analitzar com, des de l’administració pública, s’ha treballat per ajudar a resoldre els conflictes per mitjà d’aquests serveis que s’hi dediquen.
S’ha dut a terme una recerca de naturalesa mixta, quantitativa i qualitativa, amb dues enquestes, una de ciutadana i, l’altra, adreçada als professionals especialitzats en la resolució alternativa de conflictes. Dos d’aquests últims professionals també han estat entrevistats en profunditat.
Els resultats han confirmat un augment dels conflictes veïnals, especialment aquells relacionats amb els sorolls. També s’ha constatat el canvi del tractament i de l’atenció al ciutadà pels serveis públics pertinents, en ser forçats a utilitzar l’àmbit telemàtic per abordar-los, una pràctica sense precedents fins al moment. S’ha conclòs, així mateix, que els professionals d’aquest àmbit consideren que els mitjans telemàtics no són la seva primera preferència, tot i que admeten que s’hauran d’adaptar a la nova normalitat provocada per la pandèmia.
En conclusió, es determina que si els serveis públics de resolució alternativa de conflictes s’han d’adaptar al context digital, l’administració pública els haurà de dotar de més recursos i donar-los més difusió per tal de garantir a tota la ciutadania un accés a la justícia.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Patricia Boyer Escudero, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Patricia Boyer Escudero, Periodista i investigadora en comunicació i conflicte
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb màster oficial de Postproducció Audiovisual de la Universitat Abat Oliba i màster de Gestió i Solució de Conflictes de la Universitat Oberta de Catalunya. Després de més de set anys d’experiència en mitjans de comunicació, locals, comarcals i nacionals, continua la seva carrera professional com a responsable tècnica del programa de convivència i civisme de l’Ajuntament del Prat de Llobregat i actualment com a tècnica de comunicació del mateix ens. Actualment, cursa el doctorat de Comunicació i Periodisme, entrant-se en la línia de recerca que uneix la comunicació amb els mètodes alternatius de resolució de conflictes, més concretament com la comunicació pot ser garant de l’accés de la ciutadania a la mediació i, en definitiva a la justícia.
ALAMINOS CHICA, A; CASTEJÓN COSTA, J. L. (2006). Elaboración, análisis e interpretación de encuestas, cuestionarios y escalas de opinión. Alicante: Editorial Marfil, S. A.
CANALES CERÓN, M. (coord.) (2006). Metodologías de investigación social. Introducción a los oficios. Santiago: Lom Ediciones.
COMSCORE (2019). «Comscore publica el informe sobre los usos móviles en 2019» [en línea]. Disponible en: https://www.comscore.com/lat/Prensa-y-Eventos/Comunicados-de-prensa/2019/12/Comscore-publica-el-informe-sobre-los-usos-moviles-en-2019. [Fecha de consulta: 16 de octubre de 2021].
CONFORTI, O. D. (2015). «Mediación on-line: de dónde venimos, dónde estamos y a dónde vamos». En: Revista para el análisis del Derecho.
DIPUTACIÓN DE BARCELONA (2020). «Informe global dels indicadors de serveis de mediació ciutadana 2019» [en línea]. Disponible en: https://www.diba.cat/documents/116331112/0/Informe+conclusions+10+anys+CCI+SMC.pdf/a40c6576-0a6f-e9b5-3239-e2e65d304447. [Fecha de consulta : 16 de octubre de 2021].
GISBERT POMATA, M. (2016). «Los avances de la implantación de la mediación como sistema de resolución de conflictes». En: Revista de las Facultades de Derecho y Ciencias Económicas y Empresariales [en línea]. DOI: https://doi.org/10.14422/icade.i98.y2016.001
PÉREZ-LÓPEZ, E.; VÁZQUEZ ATOCHERO, A.; CAMBERO RIVERO, S. (2021). «Educación a distancia en tiempos de COVID-19: Análisis desde la perspectiva de los estudiantes universitarios». En: RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia [en línea]. DOI: https://doi.org/10.5944/ried.24.1.27855
MACHO GÓMEZ, C (2014). «Origen y evolución de la mediación: el nacimiento del movimiento ADR en Estados Unidos y su expansión a Europa». En: Anuario de derecho civil.
NATÓ, A.; RODRÍGUEZ, M.; CARBAJAL, L. (2006). Mediación comunitaria. Conflictos en el escenario social urbano. Buenos Aires: Editorial Universidad.
NEGREDO, O. (2017). Conceptualización de la mediación comunitaria. Barcelona: Editorial UOC.
PASTOR, X. (2013). Conflicte públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes [en línea]. Girona. Disponible en: https://resoluciodeconflictes.org/ca/conflictepublic.html
SAN CRISTÓBAL, S. (2013). «Sistemas alternativos de resolución de conflictos. Negociación, conciliación, mediación, arbitraje, en el ámbito civil y mercantil». En: Anuario jurídico y económico escurialense.
SANTAMARIA, G. (2021, enero). «Els serveis de Mediació Ciutadana de la Diputació de Barcelona han rebut, durant l’any 2020, un total de 6.718 sol·licituds» [en línea]. Disponible en: https://www.diba.cat/es/web/sala-de-premsa/-/els-serveis-de-mediaci%C3%B3-ciutadana-de-la-diputaci%C3%B3-de-barcelona-han-rebut-durant-l-any-2020-un-total-de-6.718-sol%C2%B7licituds-1. [Fecha de consulta: 16 de octubre de 2021].
SOLETO MUÑOZ, H. (2017). «La conferencia Pound y la adecuación del método de resolución de conflictes». En: Revista de Mediación, vol. 10.
VARONA, G. (1998). La mediación reparadora como estrategia de control social. Una perspectiva criminológica [tesis doctoral]. Lejona: Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea.
VÁZQUEZ DE CASTRO, E. (2011). «Mediación electrónica y solución extrajudicial de disputas en línea (O.D.R)». En: Revista Aranzadi de derecho y nuevas tecnologías.
VILALTA N.; AURA E. (2017). «Análisis crítico del procedimiento simplificado de mediación en línea para reclamaciones de cantidad de la Ley 5/2012, de mediación civil y mercantil». En: Revista de Internet, Derecho y Política [en línea]. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i25.3093