La «Dècada Digital» de la Unió Europea: desenvolupaments i impactes sobre la seva ciutadania i economia

Article Sidebar

IDP
PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

David Ramiro Troitino
Universitat Tecnològica de Tallinn (TalTech)
https://orcid.org/0000-0002-0542-5724

La Unió Europea (UE) és una organització en contínua evolució des de la seva creació a mitjan segle XX. La seva capacitat d’adaptació a les necessitats generades pel procés d’integració és encomiable. La UE ha superat obstacles imponents, com la crisi derivada del rebuig a la Comunitat Europea de Defensa i la Unió Política Europea, l’oposició activa d’un tità polític com el president francès, de Gaulle, diverses crisis econòmiques i monetàries, el Brexit i l’auge del populisme. Constantment, la UE ha superat les crisis que l’han afectat amb la introducció d’elements estabilitzadors comuns introduïts pel procés d’integració, creant més Europa. En l’actualitat, s’enfronta a un nou repte, l’adaptació a un progrés tecnològic brutal que influirà en el model de societat imperant durant les properes dècades. Davant aquest repte, la UE vol crear un Mercat Únic Digital europeu, entre altres iniciatives, que evidentment tindrà una influència substancial en les relacions econòmiques entre els seus membres i a escala internacional. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi del desenvolupament europeu entorn del món digital i la seva influència en l’essència mateix de l’organització.

Paraules clau
Europa digital, comerç digital, desenvolupament digital de la UE

Article Details

Com citar
Ramiro Troitino, David. “La «Dècada Digital» de la Unió Europea: desenvolupaments i impactes sobre la seva ciutadania i economia”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 34, pp. 1-14, doi:10.7238/idp.v0i34.387532.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) David Ramiro Troitino, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

David Ramiro Troitino, Universitat Tecnològica de Tallinn (TalTech)

Llicenciat en Història, Ciències Polítiques i Direcció i Administració d’Empreses. Doctor en Història Contemporània en el programa d’Estudis de la Unió Europea de la Universitat de Salamanca. Professor titular de la Universitat Tecnològica de Tallinn, Estònia, des del 2017. Anteriorment, docent a les universitats de Tartu, Concordia i Audentes, també localitzades a Estònia. Autor i coordinador de 5 llibres acadèmics relacionats amb la Unió Europea. Així mateix, autor o coautor de 122 articles científics publicats en revistes acadèmiques internacionals indexades. Líder dels projectes europeus següents: Mòdul Jean Monnet VERT672 «Functional Capacity of the European Union (1.09.2014−31.08.2017)»; VEU624 «WEBDATANET: web-based data-collection - methodological challenges, solutions and implementations. (16.06.2011−15.06.2015)», David Ramiro Troitiño, Tallinn University of Technology, School of Business and Governance, Department of International Relations, Chair of European Studies; VEU20036 «Remember Nansen- migration, refugees and humanitarian aid (1.01.2021−30.06.2022)». Expert examinador de la Comissió Europea per a l’avaluació de projectes. Conferenciant a Xile, Perú, Argentina, Colòmbia, Espanya, Xipre, Turquia, Itàlia, Alemanya, Letònia, Rússia, Malàisia i Cambodja.

Referències

BARNES, S. J. (2020). «Information management research and practice in the post-COVID-19 world». En: International Journal of Information Management, núm. 55, págs. 102-175 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ijinfomgt.2020.102175

BERG, J.; FURRER, M.; HARMON, E.; RANI, U.; SILBERMAN, M. S. (2018). Digital labour platforms and the future of work: Towards decent work in the online world. Ginebra: International Labour Office.

BROKA, S. (2015). Nākotnes perspektīvas suverēnās labklājības fondu darbībā Persijas Līča Sadarbības padomes reģionā.

BUENO CAMPOS, E. (2017). El análisis organizativo de la empresa en la economía digital.

COMISION EUROPEA (2020). «Informe anual sobre la situación del Estado de derecho en la Unión Europea» [en línea]. Disponible en: https://ec.europa.eu/info/policies/justice-and-fundamental-rights/upholding-rule-law/rule-law/rule-law-mechanism/2020-rule-law-report_es [Fecha de consulta: 12 de enero de 2021].

CHRISTOU, G. (2019). «The collective securitisation of cyberspace in the European Union». En: West European Politics, vol. 42, núm. 2, págs. 278-301 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.1080/01402382.2018.1510195

FLORIDI, L. (2020). «The fight for digital sovereignty: What it is, and why it matters, especially for the EU». En: Philosophy & Technology, vol. 33, núm. 3, págs. 369-378 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.1007/s13347-020-00423-6

FROSIO, G. F. (2017). «Reforming intermediary liability in the platform economy: a European digital single market strategy». En: Nw. UL Rev. Online, vol. 112, núm. 18 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3009155

FUNDACIÓN TELEFÓNICA (2020). Sociedad Digital en España 2019. Fundación Telefónica.

GIBADŁO, L. (2020). «Coronapresidency»: German Priorities for the Presidency of the Council of the EU.

GIOVINAZZI, E. (2020). European Union fit for the digital age: a transformation that benefits all citizens.

HAMUL’ÁK, O. (2016). National sovereignty in the European Union: View from the Czech perspective [en línea]. Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-45351-4

HANSCHITZ, G. (2017). Digitalization of Politics and Elections [en línea]. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-06091-0_3-1

HOFFMANN, T., & PRAUSE, G. (2018). «On the regulatory framework for last-mile delivery robots». En: Machines, vol. 6, núm. 3, pág. 33 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.3390/machines6030033

IWABUCHI, K. (2019). «Globalization, Digitalization, and Renationalization: Some Reflections from Japanese Cases». En: Situations, vol. 12, núm. 1, págs. 1-22.

JABKO, N.; LUHMAN, M. (2019). «Reconfiguring sovereignty: crisis, politicization, and European integration». En: Journal of European Public Policy, vol. 26, núm. 7, págs. 1037-1055 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.1080/13501763.2019.1619190

JOAMETS, K.; CHOCHIA, A. (2020). «Artificial Intelligence and Its Impact on Labour Relations in Estonia». En: Slovak Journal of Political Sciences, vol. 20, núm. 2, págs. 255-277 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.34135/sjps.200204

KASPER, A.; VERNYGORA, V. A. (2020). Towards a ‘cyber Maastricht’: Two steps forward, one step back.

KERIKMÄE, T.; TROITIÑO, D. R.; SHUMILO, O. (2019). «An idol or an ideal? A case study of Estonian e-Governance: Public perceptions, myths and misbeliefs». En: Acta Baltica Historiae et Philosophiae scientiarum, vol. 7, núm. 1, págs. 71-80 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.11590/abhps.2019.1.05

LIAROPOULOS, A. N. (2017). «Cyberspace governance and state sovereignty». En: Democracy and an Open-Economy World Order, págs. 25-35 [en línea]. Springer, Cham. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-52168-8_2

LIPS, W. (2020). «The EU Commission’s digital tax proposals and its cross-platform impact in the EU and the OECD». En: Journal of European Integration, vol. 42, núm. 7, págs. 975-990 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.1080/07036337.2019.1705800

MARTÍN DE LA GUARDIA, R.; PÉREZ SÁNCHEZ, G. (2001). Historia de la integración europea. Barcelona: Ariel.

MARTÍNEZ RAMÍL, P. (2017). Donald Trump, un análisis comparativo del discurso populista en EE. UU.

MAZZUCATO, M. (2018). Mission-oriented research & innovation in the European Union.

MIHET-POPA, L.; SAPONARA, S. (2018). «Toward green vehicles digitalization for the next generation of connected and electrified transport systems». En: Energies, vol. 11, núm. 11, pág. 3124 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.3390/en11113124

OUTEDA, C. C. (2001). El proceso de constitucionalización de la Unión Europea: de Roma a Niza, núm. 3. Santiago de Compostela: Universidad Santiago de Compostela.

PADRÓN, N. A. (2018). «De los algoritmos a la salud. La inteligencia artificial en la atención sanitaria». En: Revista de Occidente, núm. 446, págs. 63-75.

PARLAMENTO EUROPEO (2019). «Una agenda digital para Europa». Fichas Temáticas sobre la Unión Europa [en línea]. Disponible en: http://www.europarl.europa.eu/factsheets/es/sheet/64/una-agenda-digital-para-europa [Fecha de consulta: 12 de enero de 2021].

PULERI, M. (2020). «Engaging with European (Dis-)Integration: Russia in Dialogue with Europe/s». En: Rekindling the Strong State in Russia and China, págs. 298-322 [en línea]. Brill. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004428898_015

SCHOU, J.; HJELHOLT, M. (2018). Digitalization and public sector transformations [en línea]. Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-76291-3

TROITIÑO, D. R.; KERIKMÄE, T.; CHOCHIA, A. (eds.) (2018). Brexit: History, reasoning and perspectives. Springer.

TROITIÑO, D. R.; KERIKMÄE, T.; DE LA GUARDIA, R. M.; SÁNCHEZ, G. Á. P. (eds.) (2020). The EU in the 21st Century: Challenges and Opportunities for the European Integration Process [en línea]. Springer Nature. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-38399-2

VAN NOORDT, C.; MISURACA, G. (2020). «Exploratory Insights on Artificial Intelligence for Government in Europe». En: Social Science Computer Review [en línea]. DOI: https://doi.org/10.1177/0894439320980449

ZEKOS, G. I. (2021). «E-Globalization and Digital Economy». En: Economics and Law of Artificial Intelligence, págs. 13-66 [en línea]. Cham: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-030-64254-9_2