Covid-19, lloguer turístic i polítiques de cancel·lació. Emergència en temps de pandèmia de l’oculta(da) naturalesa de les plataformes digitals?

Main Article Content

Apol·lònia Martínez Nadal

La naturalesa jurídica de les plataformes digitals és una qüestió polèmica i debatuda. En el cas de les plataformes de comercialització d’estades turístiques breus, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat sobre la condició d’Airbnb, en què ha declarat que solament té la condició de prestador de serveis de la societat de la informació a l’efecte de la Directiva de comerç electrònic, amb les conseqüències que es deriven d’això. Considerem que aquest pronunciament és qüestionable i revisable, perquè hi ha elements que permeten considerar que aquesta plataforma té un control o influència decisius que l’allunyen d’aquesta neutralitat de mer intermediari tecnològic. En concret, considerem que la política de cancel·lació aplicada, de manera unilateral, per Airbnb en aquests temps de pandèmia, és, juntament amb altres elements del seu model de negoci, una manifestació d’aquesta posició de control o influència decisiva, en la mesura que decideix sobre l’existència i la continuïtat d’una relació de què pretén ser aliena. En el fons, es planteja la insuficiència dels conceptes jurídics tradicionals i la necessitat de noves categories jurídiques per abordar el tractament jurídic de les plataformes digitals.

Paraules clau
Airbnb, naturalesa jurídica, prestador de serveis de la societat de la informació, polítiques de cancel·lació per COVID-19

Article Details

Com citar
Martínez Nadal, Apol·lònia. “Covid-19, lloguer turístic i polítiques de cancel·lació. Emergència en temps de pandèmia de l’oculta(da) naturalesa de les plataformes digitals?”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 32, doi:10.7238/idp.v0i32.374912.
Biografia de l'autor/a

Apol·lònia Martínez Nadal, Universitat de les Illes Balears

Apol·lònia Martínez Nadal és catedràtica de Dret Mercantil de la Universitat de les Illes Balears. Investigadora responsable del CEDIB (Centre d’Estudis de Dret i Informàtica de Balears). Ha estat vocal adscrita de la Comissió General de Codificació per a l’elaboració de la nova Proposta de Codi Mercantil de 2013. Entre les seves línies de recerca, destaquen les relatives al dret de les noves tecnologies i al dret del turisme. En aquests àmbits, és autora de diferents monografies sobre la signatura electrònica, el comerç electrònic, els pagaments electrònics, els contractes turístics, etc. Ha dirigit i participat en nombrosos projectes de recerca competitius. Actualment, és investigadora principal del Projecte de recerca RTI2018-097225-B-I00 «Plataformes d’intercanvi electrònic i nous models econòmics disruptius; problemàtica jurídica. En particular, el denominat lloguer turístic vacacional».

Referències

BUSCH, C.; SCHULTE-NÖLKE, H; WIEWIOROWSKADOMAGALSKA A.; ZOLL, F. (2016). «The rise of the platform economy: A new challenge for EU Consumer Law? EuCML. Journal of European and Consumer Law, pág. 3 y sigs.

CUENA CASAS, M. (2020). «La contratación a través de plataformas intermediarias en línea». Cuadernos de Derecho Transnacional, vol. 12, núm. 2, págs. 283-348 [en línea] DOI: https://doi.org/10.20318/cdt.2020.5612 [Fecha de consulta: 8 de febrero de 2021].

DE MIGUEL ASENSIO, P. (2019). «La ordenación de las plataformas de intermediación tras la(s) sentencia(s) Airbnb» [en línea] https://pedrodemiguelasensio.blogspot.com [Fecha de consulta: 8 de febrero de 2021].

EUROPEAN COMMISSION (2016). Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Com-mittee and the Committee of the Regions, Online Platforms and the Digital Single Market Opportunities and Challenges for Europe, SWD (2016) 172 final, COM (2016) 288 final Brussels, 25 May 2016.

EUROPEAN COMMISSION (2016). Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Com-mittee and the Committee of the Regions, European Agenda for the collabo-rative economy, SWD (2016) 184 final, COM (2016) 356 final Brussels, 2 June 2016.

EUROPEAN LAW INSTITUT (2019). Model rules on online platforms [en línea] https://www.europeanlawinstitute.eu [Fecha de consulta: 8 de febrero de 2021].

FERNÁNDEZ GARCÍA DE LA YEDRA, A. (2020). «Calificación jurídica de las plata-formas de alojamiento colaborativo». En: MUNAR, P. (dir.). Turismo, vivienda y economía colaborativa. Pamplona: Aranzadi, págs. 421-446.

JIMÉNEZ HORWITZ, M. (2019). «La situación jurídica de la plataforma Airbnb en el marco de la economía colaborativa». Revista Aranzadi Doctrinal, núm. 3.

MARTÍNEZ NADAL, A. (2020). Alquiler turístico de viviendas de uso residencial y Derecho de la Competencia. Pamplona: Aranzadi.

PAZOS CASTRO, Ricardo (2020). «Uber, Airbnb y la llamada “influencia decisiva” de las plataformas digitales». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 31, págs. 1-14. UOC [en línea] DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i31.3224 [Fecha de consulta: 8 de febrero de 2021].

RODRÍGUEZ DE LAS HERAS BALLELL, T. (2017). «The legal anatomy of electronic platforms: A prior study to assess the need of a Law of Platforms in the EU». The Italian Law Journal, vol. 3, núm. 1, pág. 149 y sigs [en línea] https://www.academia.edu/34575454/T_Rodriguez_de_las_Heras_Ballell_The_Legal_Anatomy_of_Electronic_Platforms_A_Prior_Study_to_Assess_the_Need_of_a_Law_of_Platforms_in_the_EU [Fecha de consulta: 8 de febrero de 2021].

RODRÍGUEZ RUIZ DE VILLA, D. (2020). «Enseñanzas de la Sentencia Airbnb del TJUE para el corretaje inmobiliario en España» [en línea] https://almacendederecho.org [Fecha de consulta: 8 de febrero de 2021].