Fins a quin punt està desinformada la persona interessada? Una cerca de paràmetres en la protecció de dades personals de la UE

Les obligacions d’informació sempre han estat un element essencial de les lleis de protecció de dades personals. Reforçar aquestes obligacions és una de les prioritats del paquet legislatiu introduït el 2012 per la Comissió Europea per tal de definir el panorama legal en matèria de protecció de dades personals de la Unió Europea (UE). Els responsables del tractament de dades personals (els controladors de dades) han de transmetre obligatòriament determinada informació a les persones de qui es processen aquestes dades (les persones interessades) i s’espera que ho facin d’una manera cada cop més «transparent». Tanmateix, més enllà d’aquests requisits d’informació puntual, les persones interessades sempre sembla que es troben –i inevitablement hi romanen– en un estat de relativa ignorància, gairebé en una necessitat constant de noves orientacions. Actualment, se solen descriure com consumidors desinformats que desconeixen el funcionament dels serveis en línia, serveis que s’apoderen subreptíciament de dades personals considerades valuoses. Tenint en compte tot això, aquest article explora críticament la manera com la legislació de la UE concep les persones interessades en termes de coneixement, analitza l’origen i l’evolució de les obligacions d’informació en la legislació europea sobre protecció de dades personals i es pregunta si el fet de concebre les persones interessades com a consumidores és conseqüent amb la noció de consumidor mitjà que funciona en la legislació sobre consum de la UE. En darrer lloc, afirma que potser ha arribat el moment d’aclarir obertament quan les persones interessades estan il·lícitament mal informades i assenyala que, mentrestant, podrien no solament beneficiar-se d’accedir a una informació més «transparent» sinó també de conèixer millor les limitacions de la informació que tenen a la seva disposició.