Dret a l'oblit: la discrepància entre el TJUE i l'advocat general en el cas Google Spain (STJUE de 13 de maig de 2014) en un context de reforma normativa

Main Article Content

Mònica Vilasau

S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google.

L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica.

El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal.

En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original.

Paraules clau
dret a l'oblit, dades personals, interès legítim, dret de cancel•lació, dret d'oposició, accés a la informació

Article Details

Com citar
Vilasau, Mònica. “Dret a l’oblit: la discrepància entre el TJUE i l’advocat general en el cas Google Spain (STJUE de 13 de maig de 2014) en un context de reforma normativa”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 18, pp. 16-32, doi:10.7238/idp.v0i18.2371.
Biografia de l'autor/a

Mònica Vilasau, Universitat Oberta de Catalunya

Professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC