L’«adaptació» del dret de danys a la intel·ligència artificial: la proposta de Directiva sobre responsabilitat civil

Main Article Content

Manuel Ortiz Fernández

L’imparable avanç de la intel·ligència artificial i els potencials beneficis que genera són fets inqüestionables. No obstant això, també planteja importants reptes, per la qual cosa les institucions europees han mostrat especial interès a disposar d’una regulació adequada. En aquest sentit, apareixen dues realitats que, a vegades, semblen enfrontades: el desenvolupament tecnològic i la tutela dels drets dels particulars. Amb la condició d’oferir una resposta satisfactòria, la Unió Europea ha articulat la que sembla l’estratègia definitiva basant-se en tres blocs fonamentals: les normes horitzontals sobre els sistemes d’intel·ligència artificial, la legislació sobre seguretat i la responsabilitat civil derivada. Respecte a les primeres, convé tenir present que la proposta de Reglament de 2021 (la denominada Llei d’Intel·ligència Artificial), malgrat no resoldre la qüestió relativa a la responsabilitat civil, estableix unes bases (el propi concepte de sistema d’intel·ligència artificial, la classificació d’aquests últims, els requisits, criteris i obligacions previstes) de les quals parteixen les disposicions especials; això és, la proposta de Directiva de modificació de la Directiva sobre productes defectuosos i la proposta de Directiva per a l’adaptació de les normes de responsabilitat civil extracontractual a la intel·ligència artificial. Per aquest motiu, en el present estudi s’analitzaran, si més no succintament, les esmentades directrius bàsiques, així com les relacions entre les dues propostes de Directives, amb la finalitat d’exposar el panorama legislatiu actual. En tot cas, incidirem amb més detall en la proposta de Directiva per a l’adaptació de les normes de responsabilitat civil extracontractual a la intel·ligència artificial, amb la qual es pretenen evitar les possibles diferències sorgides en adaptar les normes pels òrgans jurisdiccionals, la qual cosa donaria lloc a una evident inseguretat jurídica, a una fragmentació i a un descens d’inversió econòmica en aquest sector.

Paraules clau
adaptació, Directiva, intel·ligència artificial, presumpció, responsabilitat, Unió Europea

Article Details

Com citar
Ortiz Fernández, Manuel. “L’«adaptació» del dret de danys a la intel·ligència artificial: la proposta de Directiva sobre responsabilitat civil”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 40, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i40.419696.
Biografia de l'autor/a

Manuel Ortiz Fernández, Universitat Miguel Hernández d’Elx

Va cursar el Grau en Dret a la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i, posteriorment, el Màster en Dret de Danys a la Universitat d’Alacant (UA). El 2020, va obtenir els estudis de doctorat a la UA. Actualment, és professor ajudant doctor del Departament de Ciència Jurídica (àrea de Dret Civil) de la UMH. Així mateix, el 2023, va ser nomenat vicerector adjunt de Planificació en el Vicerectorat de Planificació i Responsabilitat Social de la UMH. En l’àmbit investigador, cal destacar que ha participat en múltiples projectes competitius, sent investigador principal en un d’ells. A més, és membre del Comitè de Redacció de la Revista Jurídica Valenciana i del Consell de Redacció de la Revista Actualidad Jurídica Iberoamericana. Compta amb diverses aportacions científiques en diferents àmbits del dret que poden consultar-se a ORCID: https://orcid.org/0000-0001-7942-9907.

Referències

ASTRAY CHACÓN, M.P. (2023). «Daños causados por la inteligencia artificial». Actualidad Civil, n.º 7.

ATIENZA NAVARRO, M. L. (2023). «¿Una nueva responsabilidad por productos defectuosos?». Notas a la Propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo sobre responsabilidad por daños causados por productos defectuosos de 28 de septiembre de 2022 (COM/2022/495)». InDret: Revista para el Análisis del Derecho, n.º 2, págs. 1-53. DOI: https://doi.org/10.31009/InDret.2023.i2.01

COHEN, I.G. (2020). «Informed Consent and Medical Artificial Intelligence: What to Tell the Patient?». Georgetown Law Journal, vol. 108, págs. 1425-1469. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3529576

EVANS, B.J., PASQUALE, F. (2020). «Product Liability Suits dor FDA-Regulated AI/ML Software». SSRN, págs. 1-15.

FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, C. (2022a). «La Comisión presenta una propuesta de Directiva sobre responsabilidad civil por daños causados por la IA (AI Liability Directive)». Derecho Digital e Innovación. Digital Law and Innovation Review, n.º 13, págs. 1-7.

FERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, C. (2022b). «La Ley 15/2022 introduce la primera regulación positiva de la inteligencia artificial en España». Diario La Ley, n.º 64, Sección Ciberderecho, págs. 1-8.

HOLME, D. (2017). «Using artificial intelligence: not pie in the sky». Practical Law UK Articles, págs. 1-3.

JAUME-PALASÍ, L. (2020). «Cómo la inteligencia artificial está impactando en las sociedades». En: CERRILLO I MARTÍNEZ, A., PEGUERA POCH, M. (Coords.). Retos jurídicos de la inteligencia artificial, págs. 27-39. Navarra: Aranzadi.

KAUL, V.; ENSLIN, S.; GROSS, S.A. (2020). «History of artificial intelligence in medicine». Gastrointestinal Endoscopy, vol. 92, n.º 4, pàgs. 807-812. DOI: https://doi.org/10.1016/j.gie.2020.06.040

KEMP, R. (2017). «Artificial Intelligence: introduction». Practical Law UK Articles.

LACRUZ MANTECÓN, M.L. (2019). «Cibernética y Derecho europeo: ¿una inteligencia robótica?». Diario La Ley, n.º 9376, págs. 1-19.

LACRUZ MANTECÓN, M.L. (2020). Robots y personas. Una aproximación jurídica a la subjetividad cibernética. Madrid: Reus.

MARTÍ GRAU, R. (2023). «Reflexiones acerca de la Propuesta de Directiva sobre responsabilidad por daños derivados de la inteligencia artificial y su impacto en el Derecho español de daños». Revista Aranzadi Doctrinal, n.º 4, págs. 1-9.

MARTÍN CASALS, M. (2023). «Las propuestas de la Unión Europea para regular la responsabilidad civil por los daños causados por sistemas de inteligencia artificial». InDret: Revista para el Análisis del Derecho, n.º 3, págs. 55-100. DOI: https://doi.org/10.31009/InDret.2023.i3.02

MONTERROSO CASADO, E. (2010). «Repercusiones de la inteligencia artificial en el ámbito de la responsabilidad civil». Revista de responsabilidad civil, circulación y seguro, n.º 11, págs. 6-20.

MUÑOZ VELA, J. M. (2023). «IA y responsabilidad civil. Comentarios a las propuestas europeas en materia de derechos de daños por productos defectuosos y adaptación de las normas de responsabilidad civil extracontractual». Revista Aranzadi de derecho y nuevas tecnologías, n.º 61.

NAPPERT, S. (2018). «The challenge of artificial intelligence in arbitral decision-making». Practical Law UK Articles, págs. 1-7.

NAVAS NAVARRO, S. (2021). «Salud electrónica e inteligencia artificial». En: NAVAS NAVARRO, S. (Coord.). Salud e inteligencia artificial desde el Derecho Privado. Con especial atención a la pandemia por SARS-CoV-2 (covid- 19), pág. 1-50. Granada: Comares,

NÚÑEZ ZORRILLA, M.C. (2019). Inteligencia artificial y responsabilidad civil. Régimen jurídico de los daños causados por robots autónomos con inteligencia artificial. Madrid: Reus.

RAMÓN FERNÁNDEZ, F. (2019). «Robótica, inteligencia artificial y seguridad: ¿Cómo encajar la responsabilidad civil?». Diario La Ley, n.º 9365, pág. 1-13.

REYES LÓPEZ, M.J. (2023). «La protección al consumidor al hilo de las nuevas propuestas legislativas comunitarias». Actualidad Civil, n.º 7.

RODRÍGUEZ DE LAS HERAS BALLELL, T. (2023). «La revisión de la Directiva de responsabilidad por producto: una pieza clave en el puzle de la responsabilidad por daños causados por inteligencia artificial». LA LEY mercantil, n.º 103.