L’«adaptació» del dret de danys a la intel·ligència artificial: la proposta de Directiva sobre responsabilitat civil
Article Sidebar
Main Article Content
L’imparable avanç de la intel·ligència artificial i els potencials beneficis que genera són fets inqüestionables. No obstant això, també planteja importants reptes, per la qual cosa les institucions europees han mostrat especial interès a disposar d’una regulació adequada. En aquest sentit, apareixen dues realitats que, a vegades, semblen enfrontades: el desenvolupament tecnològic i la tutela dels drets dels particulars. Amb la condició d’oferir una resposta satisfactòria, la Unió Europea ha articulat la que sembla l’estratègia definitiva basant-se en tres blocs fonamentals: les normes horitzontals sobre els sistemes d’intel·ligència artificial, la legislació sobre seguretat i la responsabilitat civil derivada. Respecte a les primeres, convé tenir present que la proposta de Reglament de 2021 (la denominada Llei d’Intel·ligència Artificial), malgrat no resoldre la qüestió relativa a la responsabilitat civil, estableix unes bases (el propi concepte de sistema d’intel·ligència artificial, la classificació d’aquests últims, els requisits, criteris i obligacions previstes) de les quals parteixen les disposicions especials; això és, la proposta de Directiva de modificació de la Directiva sobre productes defectuosos i la proposta de Directiva per a l’adaptació de les normes de responsabilitat civil extracontractual a la intel·ligència artificial. Per aquest motiu, en el present estudi s’analitzaran, si més no succintament, les esmentades directrius bàsiques, així com les relacions entre les dues propostes de Directives, amb la finalitat d’exposar el panorama legislatiu actual. En tot cas, incidirem amb més detall en la proposta de Directiva per a l’adaptació de les normes de responsabilitat civil extracontractual a la intel·ligència artificial, amb la qual es pretenen evitar les possibles diferències sorgides en adaptar les normes pels òrgans jurisdiccionals, la qual cosa donaria lloc a una evident inseguretat jurídica, a una fragmentació i a un descens d’inversió econòmica en aquest sector.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Manuel Ortiz Fernández, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.