A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea

Els protocols criptogràfics de prova de coneixement permeten acreditar l’existència, possessió o coneixement d’una dada revelant només que la declaració feta sobre ella és certa. Aquest article proposa un esquema d’investigació per definir el valor jurídic d’aquests protocols per al desenvolupament de sistemes d’identitat digital dins de la Unió Europea. La darrera esmena a la proposta de modificació del Reglament eIDAS, publicada el febrer de 2023, introdueix nous objectes jurídics: la cartera d’identitat digital europea, les declaracions electròniques d’atributs i les proves de coneixement nul, aquestes com a funcionalitat auxiliar dels dos objectes anteriors. El problema és que la proposta no estableix el règim jurídic adequat per garantir la validesa de les proves de coneixement nul davant de les autoritats supervisores. Amb l’objectiu de redreçar la situació, l’article analitza conceptes com les cadenes de blocs, la identitat digital sobirana, la proposta eIDAS 2.0 i la unió de tots aquests elements en la solució comercial d’identitat digital Hyperledger Indy. Concloem que un marc regulador de proves de coneixement nul amb tres pilars –una regulació de producte informàtic, una regla d’equivalència entre les declaracions i les dades de la cartera amb les seves transformacions matemàtiques i la possibilitat d’imposar l’acceptació d’aquestes proves– pot contribuir a obrir noves perspectives en la direcció que han de prendre els sistemes d’identitat digital de la Unió Europea i el rol que els estats han d’assumir per equilibrar seguretat pública, privacitat dels usuaris i liberalització del mercat.