Resposta social davant l’aporofòbia: reptes en la intervenció social
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L’aporofòbia, o aversió a la pobresa, és un fenomen discriminatori que causa un gran mal social, de manera directa a les seves víctimes ateses les conseqüències de la victimització soferta, i a tota la comunitat en forma de deshumanització social que assumeix i normalitza aquestes conductes.
Aquest treball analitza la percepció social en relació amb el coneixement de l’aporofòbia i l’impacte emocional que provoquen els successos aporofòbics en comparació amb altres successos victimitzants.
S’ha dissenyat un qüestionari ad hoc en el qual es diferencia, en una primera fase, l’avaluació de coneixement de l’aporofòbia, mentre que en una segona s’analitza l’impacte emocional que provoquen diferents notícies, tot distingint entre 1) situacions amb victimització aporofòbica real; 2) situacions neutres on malgrat no haver-hi victimització per aporofòbia es difonen apel·lant a denominacions associades a aquestes conductes i grups de persones, com pot ser «sense sostre», «indigents» o «rodamons», i, finalment, 3) situacions que ni al·ludeixen ni s’associen a l’aporofòbia.
En la investigació han participat voluntàriament 1.735 persones més grans de 18 anys, de les quals el 56% són dones. L’edat de les persones participants es distribueix en tres franges: un 34,5% entre 18 i 30 anys, un 34,8% entre 31 i 65 anys i un 30,7% persones més grans de 65 anys.
Els resultats demostren un desconeixement generalitzat del concepte aporofòbia i un impacte emocional superior en els successos aporofòbics a diferència d’altres successos, essent significativament més elevat en el cas de les dones.
Aquesta investigació evidencia la necessitat de dissenyar accions dirigides a: 1) informar de manera exhaustiva i real sobre el fenomen; 2) conscienciar sobre les seves implicacions i conseqüències, i 3) capacitar en l’adquisició i el desenvolupament de competències com ara l’empatia, amb la finalitat de crear una cultura de rebuig social cap a l’aporofòbia.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Eva María Picado, Amaia Yurrebaso Macho, Raquel Guzmán Ordaz, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Eva María Valverde Picado, Universitat de Salamanca
Doctora en Psicologia. Màster en Intervenció Criminològica i Victimològica, Addiccions, en Clínica, en Clínica Forense i Mediació Penal. Té experiència com a psicòloga en la intervenció amb diferents col·lectius: menors en situació de desprotecció, menors infractors, drogodependents i reclusos. És tècnica superior en Igualtat de Gènere i agent d’igualtat d’oportunitats vinculada a diferents organitzacions del tercer sector en l’àmbit nacional, regional i local. Exerceix de professora ajudant doctora en el Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Salamanca. Membre del grup d’investigació Gir Diversitas de la Universitat de Salamanca. Les seves línies d’investigació se centren en col·lectius en risc d’exclusió, victimitzacions i delinqüència i discriminació a la persona pobra.
Amaia Yurrebaso Macho, Universitat de Salamanca
Doctora en Psicologia per la Universitat de Salamanca. Professora contractada doctora en l’àrea de psicologia social de la Universitat de Salamanca i investigadora en aquesta mateixa institució. Membre del grup d’investigació Gir Diversitas de la Universitat de Salamanca. Ha compaginat la seva carrera docent amb la professional vinculada sempre al món organitzatiu i a la intervenció comunitària. Les seves línies d’investigació se centren en l’emprenedoria dels col·lectius desfavorits, la gestió i el desenvolupament de persones en les organitzacions, la cultura organitzacional i els grups de treball, la gestió de la diversitat i la inclusió social, i la violència i els riscos psicosocials en entorns organitzatius.
Raquel Guzmán Ordaz, Universitat de Salamanca
Doctora en Sociologia per la Universitat de Sevilla i llicenciada en Comunicació Social per la Universitat Autònoma Metropolitana (Mèxic). Exerceix de professora contractada doctora en el Departament de Sociologia i Comunicació de la Universitat de Salamanca. També ha estat professora en les facultats de Relacions Laborals i de Comunicació en la Universitat de Sevilla. Compta amb estades d’investigació a la Universitat de Mont-real (Canadà) i a El Colegio de México. També ha participat en diversos projectes d’investigació R+D+I i d’excel·lència i en diferents fòrums de difusió d’investigació com ara congressos, seminaris i jornades, en diversos països com Mèxic, Canadà, Àustria, Costa Rica, Brasil i Espanya. Membre del grup d’investigació Gir Diversitas de la Universitat de Salamanca.
Les seves línies d’investigació se centren en la interseccionalitat, les desigualtats múltiples, la violència de gènere, la immigració, la ciutadania, l’anàlisi de polítiques públiques i els estudis crítics sobre educació.
ACUÑA-RUIZ, A.; OYUELA, R. (2006). «Diferencias en los prejuicios frente a la homosexualidad masculina en tres rangos de edad en una muestra de hombres y mujeres heterosexuales». Psicología desde el Caribe, núm. 18, págs. 58-88.
AGUILAR, M.; BURASCHI, D. (2012). «Prejuicio, etnocentrismo y racismo institucional en las políticas sociales y los profesionales de los servicios sociales que trabajan con personas migrantes». En: VII Congreso de migraciones internacionales. Bilbao: Universidad del País Vasco.
ANDRADE, M. (2008). «¿Qué es la “aporofobia”? Un análisis conceptual sobre prejuicios, estereotipos y discriminación hacia los pobres». Agenda Social, vol. 2, núm. 3, págs. 117-139.
CORTINA, A. (1997). Ética. Santillana.
CORTINA, A. (2017). Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia. Paidós.
EXPÓSITO, A. (2016). «Una aproximación a la aporofobia institucionalizada». En: DÍAZ, E. y BARBEITO, R. (coord.). XIV Premio de Ensayo Breve “Fermín Caballero”, págs. 36-50. Toledo: ACMS.
FERNÁNDEZ, J.; ECHAURI, J.; MARTÍNEZ, M.; AZCÁRATE, J. (2011). «Violencia de género e inmigración: perfil diferencial de hombres maltratadores nacionales e inmigrantes». Psicología Conductual, vol. 19, núm. 2, págs. 439-452.
FRÍAS-NAVARRO, D.; BARRIENTOS-DELGADO, J.; BADENES-RIBERA, L.; MONTERDE-i-BORT, H.; CÁRDENAS-CASTRO, M. (2013). «Diferencias sexuales en prejuicio sexual. El contacto como variable mediadora». European Journal of Child Development, Education and Psychopathology, vol. 1, núm. 1, págs. 45-58. DOI: https://doi.org/10.30552/ejpad.v1i1.3.
FUNDACIÓ MAMBRE (2006). Violencia directa, estructural y cultural contra las personas sin hogar en España. Fundació Mambre. [Fecha de consulta: 20 de enero de 2022]. [en línea]. Disponible en: http://www.fundaciomambre.org/pubdocs/violencia-directa-estructural-y-culturalpdf.pdf.
FUNDACIÓN RAIS (2017). #13 Víctimas de delitos de odio por aporofobia. RAIS Fundación. [Fecha de consulta: 20 de enero de 2022]. [en línea]. Disponible en: https://hogarsi.org/pdf/Hatento.13victimas.pdf.
GÓMEZ TABARES, A.; NARVÁEZ MARÍN, M. (2020). «Tendencias Prosociales y su Relación con la Empatía y la Autoeficacia Emocional en Adolescentes en Vulnerabilidad Psicosocial». Revista Colombiana de Psicología, vol. 29, núm. 2, págs. 125-148. DOI: https://doi.org/10.15446/rcp.v29n2.78430.
GONZÁLEZ, B. (1999). «Los estereotipos como factor de socialización en el género». Comunicar, vol. VI, núm. 12, págs. 79-88.
HATENTO-OBSERVATORIO DE DELITOS DE ODIO CONTRA PERSONAS SIN HOGAR (2015). Los delitos de odio contra las personas sin hogar. Informe de investigación. RAIS Fundación [en línea]. Disponible en: http:// hatento.org/wp-content/uploads/2015/06/informe-resultados-digital_DEF.pdf
HATENTO-OBSERVATORIO DE DELITOS DE ODIO CONTRA PERSONAS SIN HOGAR (2017). Informe sobre la Evolución de los incidentes relacionados con los Delitos de Odio en España de 2016. RAIS Fundación.
INE (2019). Encuesta de centros y servicios de atención a las personas sin hogar Año 2018. Instituto Nacional de Estadística. [Fecha de consulta: 20 de enero de 2022]. [en línea]. Disponible en: https://www.ine.es/prensa/ecapsh_2018.pdf.
JORQUERA, G. (2017). Mitos sobre la pobreza. EntreParentesis.
KREBER, C. (2001). «Learning experientially through case studies? A conceptual analysis». Teaching in Higher Education, vol. 6, núm. 2, págs. 217-228. DOI: https://doi.org/10.1080/13562510120045203.
MARTÍNEZ-NAVARRO, E. (2002). Aporofobia. En: Conill, J. (coord.). Glosario para una sociedad intercultural, pág. 17-23. Valencia: Bancaja.
PICADO, E.; LIBRERO, A.; GUZMÁN, R.; YURREBASO, A.; GONZÁLEZ, A. (2019). «Detección de la discriminación hacia los pobres, “aporofobia”». Miscelánea Comillas. Revista de Ciencias Humanas y Sociales, vol. 77, núm. 151, págs. 417-430. DOI: https://doi.org/10.14422/mis.v77.i151.y2019.007.
PICADO, E.; YURREBASO, A.; ORGAZ, B.; NIETO, A. (2020). «Estudio de artículos periodísticos sobre las personas que viven en la calle». En: GORJÓN, M. (dir.). Políticas Públicas en defensa de la inclusión, la diversidad y el género, págs. 923-933. Salamanca: Colección Aquilafuente, Ediciones Universidad de Salamanca. DOI: https://doi.org/10.14201/0AQ0312.
PUENTE, P. (2021). «Experiencias de victimización de las personas en situación de sin hogar». Indret: Revista para el Análisis del Derecho, núm. 1, págs. 282-323. DOI: https://doi.org/10.31009/InDret.2021.i1.10.
RAE (2021). Diccionario de la Lengua Española [en línea]. RAE. [Fecha de consulta: 20 de enero de 2022].
RODRIGUEZ-MEIRINHOS, A.; ANTOLÍN-SUÁREZ, L. (2020). «Estigma social hacia la enfermedad mental: factores relacionados y propiedades psicométricas del Cuestionario de Atribuciones-revisado». Universitas Psychologica, vol. 19, págs. 1-13. DOI: https://doi.org/10.11144/Javeriana.upsy19.esem.
SECRETARIA DE ESTADO DE SERVICIOS SOCIALES (2015). Estrategia Nacional Integral para Personas sin Hogar 2015-2020. Madrid: Gobierno de España.
SMITH-CARRIER, T.; LEACY, K.; BOUCK, M. S.; JUSTRABO, J.; DECKER PIERCE, B. (2019). «Living with poverty: A simulation». Journal of Social Work, vol. 19, núm. 5, págs. 642-663. DOI: https://doi.org/10.1177/1468017318766429.
SNOW, D.; MULCAHY, M. (2001). «Space, politics, and the estrategies of the homeless». American Behavioral Scientist, vol. 45, núm. 1, págs. 149-169. DOI: https://doi.org/10.1177/00027640121956962.
SOBREMONTE DE MENDICUTI, E.; RODRÍGUEZ, A.; FERRA, A.; BELOKI, U. (2019). Aporofobia, nuevos conceptos para viejas realidades (Capítulo 5, Documento de trabajo 5.2). En: VIII Informe FOESSA sobre Exclusión y Desarrollo Social en España. Fundación Foessa. [Fecha de consulta: 20 de enero de 2022]. [En línea]. Disponible en : https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/5.2.pdf.
Legislación
Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Boletín Oficial del Estado (31 de marzo de 2015), págs. 27061-27176.
Ley Orgánica 8/2021, de 4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia. Boletín Oficial del Estado (5 de junio de 2021), págs. 68657-68730.