Comunicació ofensiva i d’odi o desinformació programada? Una anàlisi de les característiques i del discurs de l’esdeveniment conspiranoic #ExposeBillGates

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Jesús C. Aguerri
Investigador postdoctoral. Centre Crímina, Universitat Miguel Hernández d’Elx
https://orcid.org/0000-0002-7730-8527
Fernando Miró-Llinares
Catedràtic de Dret Penal. Centre Crímina, Universitat Miguel Hernández d’Elx
https://orcid.org/0000-0001-6379-5857

Primer alguns processos electorals i després la crisi de la COVID-19 han situat en el centre d’atenció dels esdeveniments de comunicació ofensiva i perillosa en les xarxes socials la desinformació. Aquesta investigació analitza un esdeveniment de desinformació, el llançament i la difusió de l’etiqueta #ExposeBillGates, per mitjà dels 183.016 tuits que van utilitzar aquesta etiqueta durant el seu període d’activitat, el mes de juny de 2020. Amb l’anàlisi de xarxes, i recorrent al processament del contingut dels missatges, s’ha pogut observar que la dimensió de l’esdeveniment va ser altament dependent de la participació d’un petit nombre de comptes, així com el fet de trobar-se certa comunicació violenta i de caràcter injuriós, però no un discurs d’odi. En l’article es discuteix la necessitat d’estudiar més en profunditat la relació entre dos macrofenòmens comunicatius de naturalesa diferent, però més imbricats en el seu origen «problemàtic» del que pot semblar.

Paraules clau
desinformació, discurs d’odi, notícies falses, analítica textual, anàlisi de xarxes, anàlisis del discurs

Article Details

Com citar
Aguerri, Jesús C.; and Miró-Llinares, Fernando. “Comunicació ofensiva i d’odi o desinformació programada? Una anàlisi de les característiques i del discurs de l’esdeveniment conspiranoic #ExposeBillGates”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 37, pp. 1-16, doi:10.7238/idp.v0i37.397192.
Drets

Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Jesús C. Aguerri, Investigador postdoctoral. Centre Crímina, Universitat Miguel Hernández d’Elx

Investigador postdoctoral (Juan de la Cierva - Formació en el centre Crímina per a l’anàlisi, la Prevenció i el Tractament de la Delinqüència). És doctor en Sociologia per la Universitat de Saragossa i ha desenvolupat el seu treball al voltant de la sociologia del ciberespai i la gestió de la llibertat d’expressió.

Fernando Miró-Llinares, Catedràtic de Dret Penal. Centre Crímina, Universitat Miguel Hernández d’Elx

Catedràtic de Dret Penal en la Universitat Miguel Hernández d’Elx i director del centre Crímina per a l’anàlisi, la prevenció i el tractament de la delinqüència. Ha estat investigador principal de múltiples projectes nacionals i internacionals, i és autor de nombroses publicacions d’impacte sobre la gestió del discurs en les xarxes socials, la radicalització i el ciberespai.

Referències

AHMED, W.; VIDAL-ALABALL, J.; DOWNING, J.; LÓPEZ-SEGUÍ, F. (2020). «COVID-19 and the 5G Conspiracy Theory: Social Network Analysis of Twitter Data». Journal of medical internet research, vol. 22, núm. 5, págs. 1-9. DOI: https://doi.org/10.2196/19458

AGUERRI, J.C.; MOLNAR, L.; MIRÓ-LLINARES, F. (2022, en impresión). «Old crimes reported in new bottles: The disclosure of child sexual abuse on Twitter through the case #MeTooInceste». Social Network Analysis and Mining.

Alto representante de la unión para asuntos exteriores y política de seguridad (2020). «La lucha contra la desinformación acerca de la COVID-19: contrastando los datos» [en línea]. Disponible en: https://bit.ly/3tY4dYu

BALKIN, J. M. (2004). «Digital speech and democratic culture: A theory of freedom of expression for the information society». New York University Law Review, vol. 79, núm. 1, págs. 1-58. DOI: http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.470842

BASTIAN, M.; HEYMANN, S.; JACOMY, M. (2009). «Gephi: An Open Source Software for Exploring and Manipulating Networks». En: International AAAI Conference on Web and Social Media [en línea]. Disponible en: https://gephi.org/publications/gephi-bastian-feb09.pdf. [Fecha de consulta: 2 julio de 2021].

BASTOS, M. T.; MERCEA, D. (2017). «The Brexit Botnet and User-Generated Hyperpartisan News». Social Sciences Computer Review, vol. 37, núm. 1. DOI: https://doi.org/10.1177/0894439317734157

BENNETT, W. L.; LIVINGSTON, S. (2018). «The disinformation order: Disruptive communication and the decline of democratic institutions». European Journal of Communication, vol. 33, núm. 2, págs. 122-139. DOI: https://doi.org/10.1177/0267323118760317

BILEWICZ, M.; SORAL, W.; MARCHLEWSKA, M.; WINIEWSKI, M. (2017). «When Authoritarians Confront Prejudice. Differential Effects of SDO and RWA on Support for Hate-Speech Prohibition». Political Psychology, vol. 38, núm. 1, págs. 87-99. DOI: https://doi.org/10.1111/pops.12313

BLONDEL, V. D.; GUILLAUME, J.-L.; LAMBIOTTE, R.; LEFEBVRE, E. (2008). «Fast unfolding of communities in large networks». Journal of Statistical Mechanics: Theory and Experiment, vol. 2008. DOI: https://doi.org/10.1088/1742-5468/2008/10/P10008

BOECKMANN, R. J.; TURPIN-PETROSINO, C. (2002). «Understanding the harm of hate crime». Journal of Social Issues, vol. 58, núm. 2, págs. 207-225. DOI: https://doi.org/10.1111/1540-4560.00257

BRUGGER, W. (2002). «The Treatment of Hate Speech in German Constitutional Law (Part I)». German Law Journal, vol. 3, núm. 12. DOI: https://doi.org/10.1017/S2071832200015698

BOVET, A.; MAKSE, H. A. (2019). «Influence of fake news in Twitter during the 2016 US presidential election». Nature Comunications, vol. 10, núm. 7, págs. 1-14. DOI: https://doi.org/10.1038/s41467-018-07761-2

BROWN, A. (2018). «What is so special about online (as compared to offline) hate speech?». Ethnicities, vol. 18, núm. 3, págs. 297-326. DOI: https://doi.org/10.1177/1468796817709846

CAMMAERTS, B. (2009). «Radical pluralism and free speech in online public spaces The case of North Belgian extreme right discourses». International Journal of Cultural Studies, vol. 12. núm. 6, págs. 555-575. DOI: https://doi.org/10.1177/1367877909342479

COMISIÓN EUROPEA (2018). «The 2022 Code of Practice on Disinformation» [en línea]. Disponible en: https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/policies/code-practice-disinformation

COMISIÓN EUROPEA (2018). «Action Plan Against Desinformation» [en línea]. Disponible en: https://www.eeas.europa.eu/node/54866_en

COOK, J.; VAN DER LINDEN, S.; LEWANDOWSKY, S.; ECKER, U. K. H. (2020). «How to spot COVID-19 conspiracy theories». Center for Climate Change Communication, George Mason University [en línea]. Disponible en: https://www.climatechangecommunication.org/how-to-spot-covid19-conspiracy-theories/

ERJAVEC, K.; KOVACIC, M. P. (2012). «“You Don’t Understand, This is a New War!” Analysis of Hate Speech in News Web Sites’ Comments». Mass Communication and Society, vol. 15, núm. 6, págs. 899-920. DOI: https://doi.org/10.1080/15205436.2011.619679

EUROPOL (2020). «Catching the virus cybercrime, disinformation and the COVID-19 pandemic». Europol [en línea]. Disponible en: https://www.europol.europa.eu/publications-events/publications/catching-virus-cybercrime-disinformation-and-covid-19-pandemic

FARKAS, J.; SCHOU, J.; NEUMAYER, C. (2018). «Cloaked Facebook pages: Exploring fake Islamist propaganda in social media». New Media y Society, vol. 20, núm, 5, págs. 1850-1867. DOI: https://doi.org/10.1177/1461444817707759

FONG, A.; ROOZENBEEK, J.; GOLDWERT, D.; RATHJE, S.; VAN DER LINDEN, S. (2021). «The language of conspiracy: A psychological analysis of speech used by conspiracy theorists and their followers on Twitter». Group Processes & Intergroup Relations, vol. 24, núm. 4, págs. 606-623. DOI: https://doi.org/10.1177/1368430220987596

GERRARD, Y. (2018). «Beyond the hashtag: Circumventing content moderation on social media». New Media & Society, vol. 20, núm. 12, págs. 4492-4511. DOI: https://doi.org/10.1177/1461444818776611

GERSTENFELD, M. (2020). «Anti-Jewish Coronavirus Conspiracy Theories in Historical Context». En: Efraim Karsh (ed.). The COVID-19 Crisis: Impacts and Implications. Begin-Sadat Center for Strategic Studies

GOLDSMITH, J.; WU, T. (2006). Who Controls the Internet Illusions of a Borderless World. Oxford: University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780195152661.001.0001

GOBIERNO DE ESPAÑA (2019). Informe Anual de Seguridad Nacional 2019. Madrid: Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática [en línea]. Disponible en: https://bit.ly/3Aur6p6. [Fecha de consulta: 28 de mayo de 2020].

GÓMEZ-QUINTERO, J.; AGUERRI, J.; GIMENO-MONTERDE, C. (2021). «Representaciones mediáticas de los menores que migran solos: Los MENA en la prensa española». Comunicar, vol. 66, págs. 95-105. DOI: https://doi.org/10.3916/C66-2021-08

GOODMAN, J.; CARMICHAEL, F. (2020, mayo). «Coronavirus: Bill Gates ‘microchip’ conspiracy theory and other vaccine claims fact-checked». BBC News [en línea]. Disponible en: https://bbc.in/39ouo1b

GRAY, C.; HANSEN, K. (2021). «Did Covid-19 Lead to an Increase in Hate Crimes Toward Chinese People in London?». Journal of Contemporary Criminal Justice, vol. 37, núm. 4, págs. 569-588. DOI: https://doi.org/10.1177/10439862211027994

GRINBERG, N.; JOSEPH, K.; FRIEDLAND, L.; SWIRE-THOMPSON, B.; LAZER, D. (2019). «Fake news on Twitter during the 2016 U.S. presidential election». Science, vol. 363, págs. 374-378. DOI: https://doi.org/10.1126/science.aau2706

GRZESIAK-FELDMAN, M. (2013). «The effect of high-anxiety situations on conspiracy thinking». Current Psychology, vol. 32, págs. 100-118. DOI: https://doi.org/10.1007/s12144-013-9165-6

HELDT, A. (2019). «Let’s Meet Halfway: Sharing New Responsibilities in a Digital Age». Journal of Information Policy, vol. 9, págs. 336-369. DOI: https://doi.org/10.5325/jinfopoli.9.2019.0336

INTERPOL (2020). «Cybercrime: COVID-19 impact». Lyon: Interpol [en línea]. Disponible en: https://www.interpol.int/content/download/15526/file/COVID-19%20Cybercrime%20Analysis%20Report-%20August%202020.pdf

JACOBS, J. B.; POTTER, K. A. (1997). «Hate crimes: A critical perspective». En: M. Tonry (ed.). Crime and Justice: a Review of Justice, vol. 22, págs. 1-50. DOI: https://doi.org/10.1086/449259

JACOMY, M.; VENTURINI, T.; HEYMANN, S.; BASTIAN, M. (2014). «ForceAtlas2, a Continuous Graph Layout Algorithm for Handy Network Visualization Designed for the Gephi Software». PLoS ONE, vol. 9, núm. 6. DOI: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0098679

KEARNEY, M. W. (2019). «rtweet: Collecting and analyzing Twitter data». Journal of Open Source Software, vol. 4, núm. 42. DOI: https://doi.org/10.21105/joss.01829

KLONICK, K. (2018). «The New Governors: The people, rules and processes governing online speech». Harvard Law Review, vol. 131, núm. 6, págs. 598-670 [en línea]. Disponible en: https://bit.ly/39o23If

KOFTA, M; SEDEK, G. (2005). «Conspiracy stereotypes of Jews during systemic transformation in Poland». International Journal of Sociology, vol. 35, págs. 40-64. DOI: https://doi.org/10.1080/00207659.2005.11043142

KUHN, M. (2008). «Building Predictive Models in R Using the caret Package». Journal of Statistical Software, vol. 28, núm. 5. DOI: https://doi.org/10.18637/jss.v028.i05

LAMBIOTTE, R.; DELVENNE, J.C.; BARAHONA, M. (2015). «Laplacian Dynamics and Multiscale Modular Structure in Networks». IEEE Transactions on Network Science and Engineering, vol. 1, núm. 2, págs. 76-90. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.0812.1770

LAZER, D. et al. (2018). «The science of fake news». Science, vol. 359, núm. 6380, págs. 1094-1096. DOI: https://doi.org/10.1126/science.aao2998

MANIKONDA, L.; BEIGI, G.; LIU, H.; KAMBHAMPATI, S. (2018). «Twitter for Sparking a Movement, Reddit for Sharing the Moment: #metoo through the Lens of Social Media». ArXiv:1803.08022. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.1803.08022

MATSUDA, M. J. (1989). «Public response to racist speech: Considering the victim’s story». Michigan Law Review, vol. 87, núm. 8. DOI: https://doi.org/10.2307/1289306

MEDDAUGH, P. M.; KAY, J. (2009). «Hate Speech or “Reasonable Racism?” The Other in Stormfront». Journal of Mass Media Ethics, vol. 24, núm. 4, págs. 251-268. DOI: https://doi.org/10.1080/08900520903320936

MIRO-LLINARES, F. (2016). «Taxonomy of violent communication and the discourse of hate on the internet». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 22, págs. 93-118. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i22.2975

MIRÓ-LLINARES, F. (2017). Cometer Delitos en 140 caracteres: El Derecho penal ante el odio y la radicalización en internet. Madrid: Marcial Pons.

MIRÓ-LLINARES, F.,: AGUERRI, J. C. (2021). «Misinformation about fake news: A systematic critical review of empirical studies on the phenomenon and its status as a ‘threat’». European Journal of Criminology, vol. 0, núm. 0. DOI: https://doi.org/10.1177/1477370821994059

MIRÓ-LLINARES, F.; GÓMEZ-BELLVÍS, AB (2020). «Freedom of expression in social media and criminalization of hate speech in Spain: evolution, impact and empirical analysis of normative compliance and self-censorship». Spanish Journal of Legislative Studies, núm. 1, págs. 1-42. DOI: https://doi.org/10.21134/sjls.v0i1.1837

MIRÓ-LLINARES, F.; MONEVA, A.; ESTEVE, M. (2018). «Hate is in the air! But where? Introducing an algorithm to detect hate speech in digital microenvironments». Crime Sci, vol. 7, núm. 15. DOI: https://doi.org/10.1186/s40163-018-0089-1

OKSANEN, A.; HAWDON, J.; HOLKERI, E.; NASI, M.; RASANEN, P. (2014). «Exposure to online hate among young social media users». Soul of Society: a Focus on the Lives of Children & Youth, vol. 18, págs. 253-273. DOI: https://doi.org/10.1108/s1537-466120140000018021

ORGANICACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS. (2020). United Nations Strategy and Plan of Action on Hate Speech: Detailed Guidance on Implementation for United Nations Field Presence [en línea]. Disponible en: https://www.un.org/en/genocideprevention/documents/UN%20Strategy%20and%20PoA%20on%20Hate%20Speech_Guidance%20on%20Addressing%20in%20field.pdf

PIELEMEIER, J.S. (2020). «Disentangling disinformation: What makes regulating disinformation so difficult?». Utah Law Review, vol. 917 [en línea]. Disponible en: https://bit.ly/3idegoa

R Development Core Team (2018). R: A Language and Environment for Statistical Computing [en línea]. Diponible en: http://softlibre.unizar.es/manuales/aplicaciones/r/fullrefman.pdf. Vienna: R Foundation for Statistical Computing.

ROBINSON, P. H.; DARLEY, J. M. (1995). Justice, Liability, and Blame: Community Views and the Criminal Law. Boulder

SHIMIZU, K. (2020). «2019-nCoV, fake news, and racism». The Lancet, vol. 395, núm. 10225, pág. 685-686. DOI: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30357-3

SILGE, J.; ROBINSON, D. (2019). Text Mining with R: A tidy Approach. O´Reilly [en línea]. Disponible en: https://bit.ly/2ST4UjS

VEGA YON, G.; FÁBREGA LACOA, J.; KUNST, J. (2015). rgexf: Build, import and export GEXF graph files [en línea]. Disponible en: https://bit.ly/3CyOQZG

VAN LOO, R. (2017). «Rise of the digital regulator». Duke Law Journal, vol. 66, núm. 6, págs. 1267-1329. DOI: https://bit.ly/39niy7t

VAN PROOIJEN, J. W.; VAN LANGE, P. A. M. (2014). «The social dimension of belief in conspiracy theories». En: van Prooijen, J.-W., van Lange, P. A. M. (eds.). Power, politics, and paranoia: Why people are suspicious of their leaders, págs. 237-253. Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9781139565417.017

WORLD HEALTH ORGANIZATION (2020). «Coronavirus disease 2019 (COVID-19) Situation Report – 45» [en línea]. Disponible en: https://www.who.int/publications/m/item/situation-report---45

WICKHAM, H. et al. (2019). «Welcome to the tidyverse». Journal of Open Source Software, vol. 4, núm. 43. DOI: https://doi.org/10.21105/joss.01686

TANDOC, E. C.; LINM, Z. W.; LING, R. (2017). «Defining “Fake News”: A typology of scholarly definitions». Digital Journalism, vol. 6, núm. 2, págs. 137-153. DOI: https://doi.org/10.1080/21670811.2017.1360143

YBARRA, M. L.; MITCHELL, K. J.; KORCHMAROS, J. D. (2011). «National Trends in Exposure to and Experiences of Violence on the Internet Among Children». Pediatrics, vol. 128, núm. 6, págs. e1376-e1386. DOI: https://doi.org/10.1542/peds.2011-0118

WALDRON, J. (2012). The harm in hate speech. Harvard University Press. DOI: https://doi.org/10.4159/harvard.9780674065086

ZHANG, X.; GHORBANI, A. A. (2020). «An overview of online fake news: Characterization, detection, and discussion». Information Processing and Management, vol. 57, núm. 2, págs. 1-26. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ipm.2019.03.004