Accés a les dades personals conservades pels proveïdors de serveis de comunicacions electròniques en investigacions penals segons el Tribunal de Justícia de la UE
Article Sidebar
Main Article Content
El Tribunal de Justícia de la UE reconeix que l’accés, la conservació i la cessió de dades personals electròniques, una de les diligències d’instrucció cada vegada més utilitzada en el procés penal, constitueix una ingerència en els drets fonamentals a la vida privada i familiar i a la protecció de les dades de caràcter personal, de manera que si una autoritat pública pretén obtenir aquestes dades necessita una autorització judicial que ha de respectar, en tot cas, el principi de proporcionalitat i estableix, com a criteri d’apreciació de la proporcionalitat, la gravetat dels delictes. Sembla, doncs, que l’accés a les dades personals electròniques en la instrucció penal s’haurà de limitar estrictament a finalitats de prevenció i detecció de delictes greus o d’enjudiciament d’aquests delictes. D’aquí sorgeix el dubte que es pretén resoldre en aquest treball: el jutge d’instrucció únicament pot autoritzar l’obtenció de dades personals electròniques conservades pels prestadors de serveis de comunicacions quan s’estiguin investigant delictes greus? o, en una investigació penal, es pot autoritzar una diligència d’obtenció i accés a les dades personals electròniques quan el delicte no és greu? El TJUE ha donat recentment una resposta que cal analitzar, ja que serveix per fixar importants criteris que ha d’utilitzar el jutge d’instrucció en el judici de proporcionalitat que fonamenta l’autorització d’aquest tipus de diligències d’instrucció.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.