L’emulació és la forma d’adulació més sincera: Videojocs retro, distribució de ROM i drets d’autor
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Internet ha permès als creadors de jocs amateurs col·laborar en projectes independentment de la seva situació geogràfica. L'èxit de productes com Minecraft, i fins i tot CounterStrike, demostra que els desenvolupadors «independents» poden crear productes de lleure tan populars i amb tant d'èxit com els desenvolupadors consolidats i amb grans pressupostos. Tanmateix, molts consumidors estan més interessats en productes vells que en els nous -reviure experiències passades jugant a videojocs antics que ja no són disponibles al mercat. Amb la creació d'emuladors, i la còpia d'imatges ROM (dades que permeten jugar a videojocs emulats, com Super Mario Bros. a la Super Nintendo), es poden distribuir jocs amb valor nostàlgic i s'hi pot jugar i tornar a jugar fàcilment. A més, això permet la conservació de contingut antic (legacy content) que si no fos així podria acabar arxivat a la «paperera de la història».
No obstant això, independentment de l'esforç i la inventiva que impliquen la creació de programari d'emulació, i l'esforç que implica copiar dades ROM per a poder jugar a jocs antics, són completament legals aquestes activitats? El propòsit d'aquest article és considerar la compatibilitat d'aquests projectes amb les normes preexistents de les lleis de propietat intel·lectual, comparant i contrastant els enfocaments dels règims de propietat intel·lectual dels EUA i la UE a l'hora de tractar emuladors i ROM. L'article analitzarà la qüestió sota la legislació preexistent i respecte a jurisprudència rellevant, amb la intenció d'arribar a conclusions sobre si els règims existents de legislació de drets d'autor són compatibles i concilien satisfactòriament el dret de les productores de videojocs de pretendre una remuneració justa pel seu treball amb el desig dels entusiastes de preservar i reviure una forma de cultura creativa.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.