La difusió de l’energia nuclear al sud d’Europa: els grans projectes de Catalunya
Article Sidebar
Main Article Content
El creixement esperat de la demanda elèctrica i la insuficiència de les fonts de producció tradicionals (basades en la producció hidroelèctrica i en centrals tèrmiques convencionals) van comportar que les empreses elèctriques a Catalunya projectessin la construcció de fins a vuit plantes nuclears que sumaven al voltant de 1.000 MW de potència. Els efectes sobre la demanda de la crisi del petroli van provocar una substancial reducció del projecte, que es va veure limitat a quatre unitats amb autorització prèvia a mitjan dècada del 1970. A diferència del que havia passat amb les centrals de primera generació, les empreses promotores van ser les principals protagonistes de les decisions relatives a ubicació, tecnologia i subministradors. Les empreses quedaven subjectes només a les preceptives autoritzacions, als mínims requerits de participació nacional i als principis de seguretat nuclear.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Revista de Historia Industrial, 2023
Drets d'autor
The author assigns all rights to the publisher. Creative Commons
The author who publishes in this journal agrees to the following terms:
- The author assigns all intellectual property rights exclusively to the publisher for the entire duration of the applicable intellectual property rights.
- The publisher will distribute the texts under the Creative Commons Attribution License, which allows others to share the work, provided that they acknowledge the authorship, its initial publication in this journal, and the conditions of the license.
Faustino Acosta-Ortega, Asociación Nuclear Ascó-Vandellós II, ANAV
Doctor CC Económicas