Nausica, entre Sòfocles i Maragall: els camins per al tràgic
Article Sidebar
Main Article Content
La tragicitat de la Nausica de Maragall, és a dir, quines són exactament les característiques que en fan una tragèdia, és encara
un tema debatut pels estudiosos. Afegim aquí, doncs, elements d’anàlisi nous a partir d’allò que els erudits grecs antics consideraven
essencial per al caràcter tràgic d’una obra i dels seus personatges, i a partir, també, de la comparació ni més ni menys que
amb Sòfocles, autor d’una tragèdia poc coneguda i mal conservada intitulada Nausica. La intenció d’aquesta mena d’anàlisi no és
pas de trobar fonts textuals directes, sinó de manifestar algunes de les tries del material homèric que feu Maragall per construir
el seu drama, quan era possible fer-ne d’altres, sobretot per destacar-ne l’originalitat respecte alguns autors contemporanis que
tracten el mateix tema.
The tragicalness of Nausica by Maragall, that is to say, what are the characteristics that make it a tragedy, is still a subject debated by scholars. We add here, then, new analysis elements from what ancient Greek scholars considered essential to the tragic nature of a work and its characters, and also based on the comparison neither more nor less than with Sophocles himself, author of a little known and poorly preserved tragedy entitled Nausica. The intention of this type of analysis is not to find direct textual sources, but to express some of the choices of the homeric material that Maragall made to build his drama, when it was possible to make other choices, especially in order to highlight its originality with respect to some contemporary authors who deal with the same subject.
Article Details
Articles similars
- Giagu Ledda, Per què he traduït Joan Maragall ? , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 4 (2015)
- Aitor Quiney, Els llibres de Joan Maragall editats per l'Avenç (...i II) , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 9 (2020)
- Sergio Fuentes Milà, La presència de Nietzsche i el Modernisme , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 2 (2013)
- Josep Pujol Coll, Joan Gay Puigbert, Els pianos dels Maragall: pràctiques musicals d'una família burgesa , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 11 (2022)
- Francesco Ardolino, Maragall a Itàlia al voltant de 1947: un díptic per a Montale i Pasolini , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 1 (2012)
- Susanna Rafart, Entre Verdaguer i Maragall. Carta Oberta , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 13 (2024)
- Pau Piqueras, Casa Joan Fuster | Espai Joan Fuster , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 4 (2015)
- Josep Miquel Sobrer, Sobre les traduccions al castellà de quatre poemes de Maragall , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 1 (2012)
- Aura Garí López, Maragall, Guimerà, El Vendrell: la Casa Museu Àngel Guimerà del Vendrell , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 12 (2023)
- Jaume Genís, Maragall i l'Exposició Sunyer , Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l'Arxiu Joan Maragall: Núm. 0 (2011)
<< < 9 10 11 12 13 14 15 16 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.