Metges catalans que han donat nom a plantes: una aproximació al seu estudi

La descoberta de noves plantes va lligada a la necessitat de donar-hi nom. L’elecció del nom, que acostuma a fer qui primer la descriu, en moltes ocasions té en compte qui la va descobrir, però també pot atorgar-se com a mostra de reconeixement a mèrits de diversa índole. Ha estat aquesta última una pràctica freqüent. Els objectius del present estudi han estat: a) localitzar aquelles plantes el nom de les quals té el seu origen en el nom d’un metge català, b) identificar la primera publicació en què es descriu cada planta en la que consti que el seu nom ha estat dedicat a aquell metge, i c) els motius pels quals li ha estat dedicada. Es presenten en aquest treball els primers resultats de l’estudi, 15 metges catalans als que s’han dedicat, per diferents motius, diversos noms de plantes: Joan Francesc Bahí i Fontseca, Miquel Bernades i Claris, Miquel Bernades i Mainader, Francesc Campderà i Camín, Joaquim Codina i Vinyes, Antoni Condal, Antoni de Gimbernat i Arboç, Josep Masdevall i Terrades, Ramon Masferrer i Arquimbau, Francesc Micó, Antoni Palau i Verdera, Benet Paltor  i Fité, Joan Ignasi Puiggarí, Josep Quer i Martínez i Salvador Soliva. Els resultats de l’estudi mostren que la majoria dels metges catalans que han donat noms a plantes es van dedicar també a l’estudi de la botànica, àrea en la que van excel·lir. La majoria són noms de gèneres i gairebé la meitat dels metges tenen més d’una planta o gènere basats en el seu nom. Alguns van ser els descobridors o els primers en descriure les plantes que després han portat el seu nom. Entre els botànics que van batejar les plantes amb aquests noms n’hi ha tant d’espanyols com d’altres països europeus; els que més en van dedicar van ser, conjuntament, Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón.