Fent de detectius del passat: la misteriosa dona del cotxet. Les fotografies familiars com a recurs educatiu

Passejant un diumenge al matí per una fira d’antiguitats vam topar amb una caixa antiga de cartró, era plena de records i de fotografies velles. Un parell d’imatges em van cridar l’atenció: una dona semblava que s’aturava i es girava mirant-nos somrient mentre passejava un cotxet amb una criatura. Tot seguit, una allau de preguntes ens van envair: Com havia arribat fins allà aquella caixa? Qui era aquella dona del cotxet? Quina edat tindria ara? Estaria viva? On havia viscut? Per què anava vestida d’aquella manera? Com havia estat la seva vida? Quina època li havia tocat viure? En girar una de les fotografies, escrit amb llapis s’hi podia llegir: «Platja de Berà 1954». Vaig començar a fer càlculs i a imaginar-me l’edat que tindria ara. Se la veia feliç en aquells instants, em resultava curiós com es recollien els cabells a la dècada dels cinquanta, i què me’n dieu del seu vestit? I del cotxet? Aquell cotxet ens resultava familiar, ja l’havíem vist en imatges antigues de les nostres famílies. Formava part, doncs, d’una identitat cultural familiar compartida per molts de nosaltres. Tot aquell joc detectivesc ens havia portat de ple amb aquella imatge a la dècada del 1950. Per què no fer el mateix amb els nostres alumnes? Cada alumne podria buscar una fotografia antiga familiar i imaginar com era la vida en aquell instant.