Els Adverbis de lloc intransitius i la formació de construccions amb adverbis posposats

Els adverbis locatius intransitius formen part d'un conjunt d'adverbis que poden ser caracteritzats
com a descriptius, pel fet que assenyalen distincions per referència a diferents eixos
espacials, i com a nominals, pel fet que presenten propietats comunes als substantius. Com
a norma els adverbis intransitius no poden seleccionar un complement, ja que s'originaren a
partir de la incorporació d'un element nominal a una preposició direccional (i. e. AD VALLEM >
avall), però sí que poden aparèixer posposats a un substantiu escarit en construccions amb valor
de direcció equivalents a ?el lloc per on' (i. e. riu avall) o d'orientació corporal (i. e. boca
avall). Una anàlisi detallada dels exemples extrets del nostre corpus permet considerar que
aquestes construccions s'originaren a partir de construccions més complexes introduïdes per
una preposició (i. e. pel riu avall i de cara avall). D'acord amb l'anàlisi proposada, el canvi es
produí a partir de l'elisió dels trets fonològics de la preposició i de la incorporació del nom al
nucli preposicional buit. Aquests processos, a més, foren possibles pel fet que el nom tenia un
significat que s'adeia al significat de ruta o d'orientació de la preposició elidida i al fet que
aquest significat quedava reforçat per la predicació realitzada per l'adverbi direccional. El cas
de la formació de la preposició cap a partir del substantiu cap suposa un pas més en el procés
d'evolució dels elements implicats en aquestes construccions