Els noms eventuals en català: una caracterització general

Actualment, hi ha un acord força generalitzat que alguns noms constitueixen predicats
i, per tant, admeten arguments. Habitualment, però no sempre, els noms predicatius
són noms eventuals, és a dir, substantius que, a més d'entitats referencials, designen
estats, activitats, realitzacions o assoliments. Alguns substantius són clarament eventuals,
però d'altres presenten una doble lectura: són els coneguts en la tradició com a
noms d'acció i efecte. Aquestes dues interpretacions, però, presenten un conjunt de propietats
sintàctiques i semàntiques que permeten discriminar-los. En aquest article examinem
els diagnòstics que diferents autors han aportat per distingir els noms de procés
els noms eventuals dels noms de resultat, i arribem a una llista de quinze trets diferencials
entre els uns i els altres.