L'Alternança de llengües i la commutació de codis en la Crònica de Jaume I

L'alternança de llengües ha estat estudiada com un fenomen de la llengua oral i actual. Tanmateix, el seu reflex documental i fins i tot literari en comunitats del passat no és estrany. Aquest treball estudia l'alternança en el Libre dels Feyts. Exposem la naturalesa dels fets objecte d'estudi, i considerem les nocions de codi i d'alternança, i les complexitats que plantegen. Dissociem la commutació de codis dels mitjans lingüístics que l'expressen, els quals poden comportar alternança de llengües o no. Les alternances entre el català i altres llengües difereixen estructuralment, però també pels recursos lingüístics i socioestilístics que mobilitzen, per llur significació social, cultural i ideològica, i per llur funció discursiva. L'alternança activada per la citació i el discurs reportat és rellevant, però no única. Resulta d'una activitat metacomunicativa, metapragmàtica i metalingüística dels interlocutors, en què la transcontextualització i l'apropiació del discurs d'altri serveixen a la legitimació del discurs propi.