Díctics espacials i gramàtica en narracions orals

La dixi és un dels fenòmens primordials del llenguatge i la comunicació, però no ha
estat suficientment estudiada a partir de corpus reals, els quals mostren una varietat
d'usos molt interessant. En aquest article, analitzem els díctics espacials en un corpus de
narracions orals procedent del Corpus Audiovisual Plurilingüe i diferenciem set tipus de
dixi espacial: la dixi situacional, que assenyala l'espai de l'enunciació; la dixi textual, on
el díctic assenyala el text com a espai i té un antecedent en el text; la dixi am Phantasma
i la presentacional, on el díctic espacial no assenyala l'enunciació ni el text anterior o
posterior, sinó que ens situa en l'espai de la memòria i el coneixement compartit; i tres
usos, indefinit, expletiu i gramaticalitzat, en què el díctic no assenyala cap element lingüístic
o extralingüístic, sinó que ocupa l'espai d'una expressió que no es troba o deixa
sense concreció algun espai sintàctic o discursiu. L'anàlisi mostra que els díctics espacials
constitueixen un mecanisme molt freqüent i variat en la construcció de la narració i
permet observar tipus de dixi característics de la gramàtica de l'oral.