Rafael Tasis, corresponsal literari de l'exili

Rafael Tasis (Barcelona, 1906 – París, 1966) fou una peça clau en la configuració del discurs crític sobre la literatura catalana de postguerra. En retornar el 1948 de l'exili de París, s'implicà en la represa cultural i es convertí en enllaç dels catalans de la diàspora. Coŀlaborador assidu de les revistes de l'exili (sobretot, de La Nostra Revista, Pont Blau, Vida Nova i Xaloc), mantingué una ingent correspondència amb els escriptors que s'havien refugiat a Europa o Amèrica. Com a crític literari, defensà la necessitat d'atènyer un públic lector ampli, capaç d'abastar les noves generacions; de contribuir a la «Nova Renaixença» de les lletres catalanes, i d'establir un intercanvi diligent i fecund entre l'expatriació i l'interior.