El "Somni de l'infern" de Pere Jacint Morlà i la tradició satírica en el barroc

El Somni de l'infern de Pere Jacint Morlà sintetitza els motius satírics convencionals de la poesia del Barroc i esdevé també un mosaic ben complet de la societat del segle XVII. A més, des del punt de vista literari, cal relacionar-lo amb la producció literària de Francisco de Quevedo i de Jacint Alonso Maluenda. En efecte, la composició de Morlà és deutora dels Sueños i del romanç «Los que quisieren saber» de Quevedo, on s'utilitza l'espai de l'infern com a pretext satíric i burlesc. El cas de Maluenda és diferent tan sols en apariència: encara que ni en la Cozquilla del gusto ni en el Bureo de las musas del Turia ni en el Tropezón de la risa es representa un infern satíric a la manera de Quevedo o de Morlà, els tipus socials satiritzats són els mateixos. Encara més: l'obra dramàtica de Maluenda sí que ens ofereix una mostra explícitament infernal. Es tracta del Infierno, baile famoso entremesado, inclosa en el Ramillete gracioso, compuesto de entremeses famosos y bailes entremesados, por diferentes ingenios (València, Silvestre Esparsa, 1643).