Un imperi massa gran per a un sol home: la participació de les elits en les estructures del poder polític a Rússia al primer quart del segle XVIII

L‘Estat modern rus ha estat habitualment entès com l‘exponent de l‘absolutisme. Si bé és cert que es trobava legalment il·limitat, els mecanismes de govern que s‘havien configurat des de mitjans del segle XVI (aquells propis d‘un Estat fiscal-militar incipient) li requerien un cert grau de col·laboració social, i aquesta necessitat esdevenia de facto una limitació del poder autòcrata. En no trobar un espai influent en les estructures polítiques, les elits —formades per l‘aristocràcia i la noblesa de servei d‘arrel moscovita— es decantaren ja a principis del segle xvii per a la carrera administrativa, acceptant nomenaments com a alts oficials dins de les cancelleries o prikazy, un sistema en desenvolupament accelerat que compartien amb professionals de l‘administració. El segle XVIII començà amb el tsar reformador per excel·lència, però el seu impacte en la configuració de les elits fou mínim: la Taula de Rangs, en comptes d‘impulsar la meritocràcia, va consolidar la presència de la noblesa a l‘estrat superior del conglomerat polític i administratiu.