L’ontologització del buit: la noció de subjecte en Slavoj Žižek
Article Sidebar
Main Article Content
La present contribució recompon els contorns generals de l’enfocament teòric de Žižek a propòsit del subjecte, partint i prenent com a referència la centralitat que adquireix la noció de falta com a fonament ontològic. Des d’aquest horitzó general, rastreja les petjades de la dimensió «negativa» en les diferents influències teòriques que rep, entre les quals destaquen especialment la psicoanàlisi de Jacques Lacan i l’idealisme filosòfic alemany —en particular, les obres de Hegel i Schelling—, i reconstrueix els diferents sentits que aquesta noció de falta comporta al llarg de la seva teorització. Examinar la influència de la psicoanàlisi lacaniana en el pensament de Žižek i l’aplicació que se’n fa en l’anàlisi social, a partir de la reconceptualització del subjecte com una «bretxa» en l’edifici de l’ésser, situarà les bases de l’especificitat de la proposta teoricopolítica žižekiana. Amb això es pretén realitzar una aportació substancial situant-lo en diàleg amb el postestructuralisme per tal de dilucidar els llindars que separen la proposta de Žižek d’altres branques del firmament filosòfic contemporani.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Carlota Gómez Herrera, 2025
Carlota Gómez Herrera, Universitat de València
Carlota Gómez Herrera és graduada en Filosofia per la Universitat de València, on va ampliar estudis amb el màster interuniversitari d’Ètica i Democràcia, amb premi extraordinari (2021-2022), i el màster universitari de Professor/a d’Educació Secundària (2022-2023). Actualment és investigadora predoctoral FPU en Formació al Departament de Filosofia de la mateixa universitat, on desenvolupa la seva tesi doctoral sobre el pensament de Michel Foucault i les filosofies de la subjectivitat a l’àrea de Filosofia Moral, Política i Social. Va obtenir el primer premi del V Certamen Nacional de Filosofia «Gènere i Filosofia» (2020) amb l’assaig Democràcia, justícia i feminisme: Iris Marion Young. Ha realitzat una estada de recerca a la Universitat NOVA de Lisboa (IFILNOVA) i entre les seves publicacions destaquen «Éthopoiétique: tècnica, cura i subjectivitat moral» (SCIO: Revista de Filosofía, 26, 2024) i «El Kafka de Foucault i les habitacions del si mateix: teixits biosemiòtics» (Dykinson, 2024). ORCID: https://orcid.org/0000-0002- 0047-8552
ALEMÁN, J. i MOLINA, J. G. (2020). «Entrevista a Jorge Alemán: Žižek, ¿un (psico)analista de la filosofía?». Res Pública: Revista de Historia de las Ideas Políticas, 23 (3), 387-389.
BARROSO, O. (2020). «El barroco literario español como vía de solución de los problemas detectados en el giro subjetivo del último Foucault». Pensamiento: Revista de Investigación e Información Filosófica, 70 (290), 451-775.
BOYNTON, R. (1998). «Enjoy Your Žižek!: An Excitable Slovenian Philosopher Examines the Obscene Practices of Everyday Life – Including his Own». Lingua Franca, 8/7.
CABELLO, G. (2020). «El sujeto bajo la piel: Arte y violencia en Slavoj Žižek». Res Pública: Revista de Historia de las Ideas Políticas, 23 (3), 295-303.
CANO, G. (2020). «Žižek y el “regreso” de la negatividad». Res Pública: Revista de Historia de las Ideas Políticas, 23 (3), 321-332.
CASTRO-GÓMEZ, S. (2015). Revoluciones sin sujeto: Slavoj Žižek y la crítica del historicismo posmoderno. Madrid: Akal.
COPJEC, J. (ed.) (1994). Supposing the subject. Vol. 1. Verso.
DELEUZE, G. i GUATTARI, F. (1985). El Anti Edipo. Capitalismo y esquizofrenia. Buenos Aires: Paidós.
DERRIDA, J. (1989). «La estructura, el signo y el juego en el discurso de las ciencias humanas». A: DERRIDA, J. La escritura y la diferencia. Barcelona: Anthropos, 383-401.
DERRIDA, J. (2005). De la gramatología. México: Siglo XXI Editores.
EWALD, F. (1999). «Un poder sin afuera». A: BALBIER, E.; DELEUZE, G.; DREYFUS, H. i altres. Michel Foucault: Filósofo. Barcelona: Gedisa.
FERNÁNDEZ GONZALO, J. (2016). El pensamiento de Slavoj Žižek: Ontología, ética y estética [Tesi doctoral defensada a la Universitat Autònoma de Madrid]. Recuperat de http://hdl.handle.net/10486/680194
FOUCAULT, M. (1977). «Preface». A: DELEUZE, G. i GUATTARI, F. Anti-Oedipus: Capitalism and schizophrenia. Minneapolis: University of Minnesota Press, 11-14.
FOUCAULT, M. (1999a). Estética, ética y hermenéutica. Buenos Aires: Paidós.
FOUCAULT, M. (1999b). Estrategias de poder. Buenos Aires: Paidós.
FREUD, S. (2012). Tres ensayos sobre teoría sexual y otros escritos. Madrid: Alianza.
HEGEL, G. W. F. (1984). Filosofía real. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
HEGEL, G. W. F. (2010). Fenomenología del espíritu. Madrid: Abada.
HEGEL, G. W. F. (2013). Fe y saber. Madrid: Biblioteca Nueva.
HONNETH, A. (1994). «Pathologien des Sozialen: Tradition und Aktualität der Sozialphilosophie». A: HONNETH, A. (ed.). Pathologien des Sozialen: Die Aufgabe der Sozialphilosophie. Frankfurt del Main: Fischer, 9-69.
HONNETH, A. (2004). «Eine soziale Pathologie der Vernunft: Zur intellektuellen Erbschaft der Kritischen Theorie». En: HALBIG, Ch. i QUANTE, M. (eds.). Axel Honneth. Sozialphilosophie zwischen Kritik und Anerkennung. Münster: LIT-Verlag.
HONNETH, A. (2007a). Pathologien der Vernunft: Geschichte und Gegenwart der Kritischen Theorie. Frankfurt del Main: Suhrkamp.
HONNETH, A. (2007b). Reificación: Un estudio en la teoría del reconocimiento. Buenos Aires: Katz.
IRWIN, J. i MOTOH, H. (2014). Žižek and his Contemporaries: On the Emergence of the Slovenian Lacan. Londres: Bloomsbury Academic.
KANT, I. (2002). Crítica de la razón pura. Madrid: Tecnos.
KAY, S. (2003). Žižek: A Critical Introduction. Cambridge: Polity Press.
LACAN, J. (1992). El Seminario. Libro 17: El Reverso del Psicoanálisis 1969-1970. Buenos Aires: Paidós.
LACAN, J. (2006a). El Seminario. Libro 10: La Angustia 1962-1963. Buenos Aires: Paidós.
LACAN, J. (2006b). El Seminario. Libro 23: El Sinthome 1975-1976. Buenos Aires: Paidós.
LACAN, J. (2012). El Seminario. Libro 19: …o peor 1971-1972. Buenos Aires: Paidós.
LACAN, J. (2015). Escritos 1. Madrid: Siglo XXI.
LACLAU, E. (1992). «Prefacio». En: ŽIŽEK, S. El sublime objeto de la ideología. Madrid: Siglo XXI, 11-19.
LLEVADOT, L. (2020). «No somos histéricas, somos históricas: Žižek, Butler y el problema de la diferencia sexual». Res Pública: Revista de Historia de las Ideas Políticas, 23 (3), 343-354.
LLEVADOT, L. (2022). Mi herida existía antes que yo: Feminismo y crítica de la diferencia sexual. Barcelona: Tusquets.
LLEVADOT, L. (2023). «La ley del género: Derrida y Blanchot». Escritura e Imagen, 19, 217-237.
MEAD, R. (2003). «The Marx Brother: How a Philosopher from Slovenia Became an International Star». New Yorker, 79, 10, 5 de maig.
ŽIŽEK, S. (1992). El sublime objeto de la ideología. Madrid: Siglo XXI.
ŽIŽEK, S. (1994). ¡Goza tu síntoma!: Jacques Lacan dentro y fuera de Hollywood. Buenos Aires: Nueva Visión.
ŽIŽEK, S. (1998). Porque no saben lo que hacen: El goce como un factor político. Barcelona: Paidós.
ŽIŽEK, S. (2001). El espinoso sujeto: El centro ausente de la ontología política. Barcelona: Paidós.
ŽIŽEK, S. (2002). ¿Quién dijo totalitarismo? València: Pre-Textos.
ŽIŽEK, S. (2004a). Repetir Lenin: Trece tentativas sobre Lenin. Madrid: Akal.
ŽIŽEK, S. (2004b). Violencia en acto. Barcelona: Paidós.
ŽIŽEK, S. (2005a). La suspensión política de la ética. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
ŽIŽEK, S. (2005b). El títere y el enano: El núcleo perverso del cristianismo. Barcelona: Paidós.
ŽIŽEK, S. (2006a). Porque no saben lo que hacen: El goce como un factor político. Barcelona: Paidós.
ŽIŽEK, S. (2006b). Irak: La tetera prestada. Buenos Aires: Losada.
ŽIŽEK, S. (2008a). «Arte e ideología en Hollywood. En defensa del platonismo». A: ŽIŽEK, S. et al. Arte, ideología y capitalismo. Madrid: Círculo de Bellas Artes, 9-40.
ŽIŽEK, S. (2008b). Cómo leer a Lacan. Barcelona: Paidós.
ŽIŽEK, S. (2011a). Órganos sin cuerpo: Sobre Deleuze y consecuencias. València: Pre-Textos.
ŽIŽEK, S. (2011b). Visión de paralaje. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
ŽIŽEK, S. (2011c). «Da capo senza fine». En: BUTLER, J.; LACLAU, E. i ŽIŽEK, S. (coord.). Contingencia, hegemonía, universalidad: Diálogos contemporáneos de la izquierda. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 215-261.
ŽIŽEK, S. (2011d). En defensa de las causas perdidas. Madrid: Akal.
ŽIŽEK, S. (2013a). Lacan: Los interlocutores mudos. Madrid: Akal.
ŽIŽEK, S. (2013b). El resto indivisible. Buenos Aires: Ediciones Godot.
ŽIŽEK, S. (2014). Acontecimiento. Madrid: Sextopiso.
ŽIŽEK, S. (2015). En defensa de las causas perdidas. Madrid: Akal.
ŽIŽEK, S. (2016a). El resto indivisible. Buenos Aires: Ediciones Godot.
ŽIŽEK, S. (2016b). Contragolpe absoluto: Para una refundación del materialismo dialéctico. Madrid: Akal.
ŽIŽEK, S. (2019). Contra la tentación populista. Buenos Aires: Ediciones Godot.